Lleida
12-26° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2017

L'excavació a la zona extra-murs dels Vilars d'Arbeca treu a la llum una estructura desconeguda en el món iber



Els arqueòlegs també han seguit excavant a les cases del barri oest de la fortificació, on han trobat noves restes d'enterraments de fetus de nadó i de tenalles senceres


La campanya d'excavacions 2017 al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Garrigues) ha intervingut per primer cop davant de la façana est de la fortificació, en l'espai existent entre la muralla i el fossat. Entre la torre i la porta est s'ha localitzat un fossat que possiblement correspongui a la fase preibera, però el fet rellevant és que un cop emplenat aquest fossat es va sobreexacavar en el seu interior una estructura delimitada per grans lloses dins de la qual han aparegut diferents capes successives de cendres i terra cremada amb restes de fauna, entre altres. Es tracta d'una tipologia d'estructura que hauria pogut tenir usos rituals i de la qual no se'n coneix cap de similar en tot el món iber. Els arqueòlegs també han continuat amb l'excavació de les cases del barri oest, que ja va començar la campanya passada, corresponents a Vilars 0, és a dir a la fase fundacional de la fortalesa. Els treballs en aquest punt han aportat noves proves del ritual d'enterrar els perinatals o tenalles senceres.

La 33a campanya d'excavacions a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, que va començar el 26 de juny i que finalitzarà divendres, s'ha centrat en dos punts del jaciment, per una banda a l'espai que hi ha entre la muralla i el fossat –en el qual no s'havia intervingut abans-, i per altra s'han continuat excavant les cases del barri oest de la fortificació.

Un any més, Vilars es converteix durant l'estiu en universitat d'arqueologia i a la recerca s'afegeix la tasca formativa de futurs arqueòlegs. Una vintena d'estudiants procedents d'universitats catalanes i de l'Estat participen en els treballs juntament amb estudiants de la Universitat de Lleida i a l'equip de direcció i col·laboradors del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL. En total, 26 persones prenen enguany en el camp de treball, que s'emmarca dins el Curs teoricopràctic d'arqueologia Vilars 2017.

Enguany i per primer cop s'ha excavat a la zona situada extra-murs davant de la torre i la porta est, un espai que es troba delimitat per la muralla torrejada i l'escarpa del fossat construït a inicis del segle IV aC, amb l'objectiu d'entendre i poder conèixer com s'organitzava tot aquest espai. La cota dels nivells conservats a causa dels treballs agrícoles, que han destruït els estrats i restes més modernes, remet a les fases antigues de la fortificació, és a dir, Vilars 0 i I.

En aquesta zona extra-murs, en concret entre la torre i al porta est, s'ha localitzat un fossat que possiblement correspongui a la fase preibera. Però el fet rellevant és que un cop aquest fossat va quedar ple es va sobreexcavar en el seu interior una estructura delimitada per grans lloses clavades en forma d'arc de cercle dins de la qual han aparegut successives capes de cendres i terra cremada amb diverses restes de fauna. Segons ha destacat a l'ACN el membre del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL i coordinador del curs i de la campanya d'excavacions Vilars 2017, Joan B. López, es tracta d'un tipus d'estructura de la qual no se'n coneix cap de similar en tot el món iber i que podria haver tingut un ús ritual, tot i que per determinar-ho caldrà esperar als resultats de les anàlisis de micromorfologia i fitòlits, entre d'altres.

D'altra banda i amb l'objectiu de poder tenir un millor coneixement de l'arquitectura domèstica i de la possible jerarquització interna de l'hàbitat a l'interior de la fortalesa, també s'ha continuat excavant a les cases situades a l'oest, que pertanyen a Vilars 0, és a dir la fase fundacional i més antiga de la fortificació, datada entre el 775 i el 700 aC. En aquest cas, els treballs han permès veure en extensió grans superfícies amb cases de caire senyorial, de més de 35 metres quadrats, amb un mòdul ja conegut que és una sala principal i un vestíbul. Tot seguit, es troba una bateria adossada a la muralla delimita el que seria la plaça central durant la fase fundacional del poblat, que compta amb uns enllosats molt ben conservats.

Joan B. López ha destacat que a l'interior de les cases han aparegut noves mostres de rituals ja coneguts pels investigadors d'enterrament de perinatals i de tenalles senceres. En concret, durant aquesta nova campanya d'excavacions s'ha localitzat les restes d'un fetus i d'una tenalla enterrats.

A la tardor es portarà a terme una segona intervenció a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, més orientada a la consolidació i restauració de les restes excavades. Els treballs d'enguany tancaran el pla quadriennal 2014-2017 subvencionat pel la Generalitat, i que també compten amb el suport de l'Ajuntament d'Arbeca i es desenvolupen dins el projecte homologat del Ministeri d'Economia, Ciència i Competitivitat.

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 aC., i va ser abandonada pels volts del 300 aC. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V aC., els seus descendents van viure el procés d'iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l'època ilergeta. Des de l'origen fins a la fi, la fortificació està plena d'incògnites, com ara les raons per dotar-la d'unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.

Durant més de 400 anys es van anar succeint diverses remodelacions urbanístiques. Cada nova fase s'aixecava sobre les restes de l'anterior i la muralla actuava com un enorme contenidor. D'aquesta manera es va provocar una gran acumulació de restes arqueològiques que, un cop abandonada i amb el pas del temps, arribà a formar un turó artificial que l'arqueologia coneix amb el nom de tell.

Si bé l'existència de restes era coneguda d'antuvi pels habitants d'Arbeca, arqueològicament el jaciment fou descobert l'any 1975. No va ser, però, fins als anys 1985-86 que es van dur a terme les primeres intervencions, quan bona part de les fases iberes ja havien estat arrasades pels treballs agrícoles.

Més informació accedint al web com a subscriptor/-a en aquest enllaç



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats