Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

18 setembre 2018

Larrosa: “Formo part d’un projecte politic de base republicana”



“A l’oposició li ofereixo mà estesa i parlar, però que no ens ho plantegin tot com sí o sí”


El socialista Fèlix Larrosa va ser investit alcalde de Lleida el passat 29 d’agost, després de guanyar unes primàries que, organitzades a corre-cuita en ser nomenat Àngel Ros ambaixador a Andorra, va atraure la participació del 72% de la militància.

Després de set anys com a regidor i, especialment, dels darrers quatre portant Urbanisme, Fèlix Larrosa afronta de manera sobtada el final del mandat remodelant l’equip de govern amb l’objectiu d’arribar a les eleccions del maig de 2019 en condicions “de tornar a ser el partit majoritari”. L’entrevista la fem al Bosc Urbà de Cappont, un dels projectes dels que se sent més orgullós i al qual atorga una importància que supera la merament urbanística.

Pregunta.- En quin moment es planteja com a objectiu poder arribar a ser alcalde de Lleida?

Resposta.- L’1 d’agost.

P.- Abans no ho tenia en ment?

R.- Aquell dia! Quan l’alcalde Ros em confirma que el nomenarien ambaixador, en aquell just moment m’ho vaig plantejar.

P.- Quan fa un any vostè fa el pas per a ser primer secretari del PSC de Lleida no ho feia ja amb aquesta voluntat?

R.- No, en absolut. En aquell moment vaig considerar que era la persona més adequada per redreçar l’organització política que jo represento i que representa els meus principis i ideals. Recordi que sortíem d’una junta gestora després d’una crisi importantíssima. Va ser un acte de responsabilitat i vaig rebre l’aval del 97% de la militància per a una feina orgànica feixuga de combinar amb una regidoria del pes com és la d’Urbanisme.

P.- Com definiria el nou govern que acaba de presentar?

R.- És un equip de govern valent, format per homes i dones amb experiència i que tenen ganes d’assumir els reptes que planteja aquesta ciutat. El nou regidor, en Joan Queralt, no té l’experiència de govern però coneix a fons l’Horta i per això pot assumir aquesta visió del món rural, la visió social i econòmica de 19.000 hectàrees de Lleida que conformen la nova regidoria de l’Hàbitat Rural i la Sostenibilitat.

P.- És un govern condicionat pels nou mesos que falten per a les eleccions.

R.- Té una gran vocació de continuïtat. És absurd a aquestes alçades moure les cadires, però en canvi assumim prioritzar unes polítiques molt concretes per a finalitzar el mandat. Per això les dues grans àrees, Participació i Dret de les Persones, per fer pivotar l’acció de govern sobre la millora de la participació i la relació bidireccional entre la ciutadania i el govern municipal.

P.- Uns dels dèficits de l’anterior govern era la falta d’informació i participació ciutadana?

P.- Segurament no érem del tot conscients que el sistema clàssic d’interrelació entre la Paeria i la societat civil està ja superat. No és normal que un govern faci bones polítiques i no sigui així percebut per part de la ciutadania. La Paeria ha de ser conscient del canvi, però també els que es creuen que tenen la representativitat de la societat civil. Aquesta reflexió ha de ser conjunta.

P.- Per això han aparegut plataformes ciutadanes en contra de cada projecte?

R.- Que hi hagi veïns que puguin discrepar és legítim. Però en una societat en la que el pacte, el consens i la negociació és bàsica has de tenir molt clar amb qui pactes. I alguna cosa està canviant en l’empoderament dels agents socials. És general, ara estem pendents d’una associació de veïns que acaba de néixer i ja hi ha reunions d’altres veïns en contra i que s’estan plantejant crear una altra entitat...

P.- Un àrea de Promoció i Gestió de la ciutat és una oficina d’inversions?

R.- Té la missió d’assumir la captació d’inversions industrials i comercials, i està pensat claríssimament per al Pla de l’Estació i el desenvolupament d’espais industrials de nou valor afegit, com l’ampliació del sector del Segre i els projectes de Torreblanca i Quatre Pilans. Per això necessitem activar l’ànima de venedors, sí. Però va més enllà i interactuarà amb d’altres àrees...

P.- Quines i com?

R.- Un exemple: Conjuntament amb la de l’Hàbitat Rural llançarem el projecte Smart Rural. Intentarem impulsar un sistema de Nova Economia a l’Horta de Lleida. És a dir, estudiarem com la tecnologia ha de permetre evolucionar un territori agrari de referència internacional, amb elements com la modernització del reg, que ja està en marxa, i innovacions tecnològiques que situïn els nostres productes als estàndards internacionals, evolucionant en sistemes de producció i comercialització en el que s’implicaran altres agents com la Universitat i centres d’investigació. I això del Smart Rural no és un invent del Fèlix, eh! M’ho suggereix el president de GlobaLleida.

P.- Consolida Educació, i a Cultura li encarrega estar pendent del sector privat...

P.- L’activitat cultural no només genera activitat econòmica, sinó que han aparegut nous agents econòmics al seu voltant i l’encàrrec que té Montse Parra és posar el focus en les empreses del sector de la creativitat.

P.- A Sara Mestres també li encarrega el Pacte per al Civisme, en què consistirà?

R.- És un dels grans objectius d’aquest alcalde i que posarem en marxa abans de cent dies. Comissionarem una persona per a que ho implementin incorporant entitats cíviques, socials, centres educatius, els grups municipals... Miri, aquest Parc Urbà de Cappont on som ara està molt bé perquè el veïnatge se l’ha fet seu. Van seguir de molt d’aprop com evolucionava perquè es pensaven que acabaria sent un femer de gossos i tal... Què fan? S’han convertit en cogestionadors de l’espai, que abans era un solar ple deixalleries, i ells mateixos avisen la Paeria si observen qualsevol cosa. El civisme és educació, cultura i la implicació de la ciutadania per a impulsar una ciutat que estigui orgullosa de si mateixa.

P.- Monte Mínguez surt reforçada en tant que portaveu del govern municipal?

R.- Havia una certa confusió, perquè ella era la portaveu del grup municipal, però ara amb la nova regidoria de Relacions Institucionals farà de portaveu del Govern i, alhora, coordinarà els programes transversals que afecten diferents regidories.

P.- Es queda vostè la gestió urbanística per controlar d’aprop l’evolució del POUM?

R.- Parlant clar, hauria fet un desgraciat al regidor que li hagués deixat sobre la taula el POUM en la fase final en la que estem. Tinc un bon equip, ho hem treballat molt compenetradament i és bo seguir així.

P.- Quan l’alcalde Ros va marxar es va lamentar de no haver donat més impuls a projectes com les Basses, el Pla de l’Estació o el Centre Històric... Tots són projectes d’Urbanisme, és a dir, seus...

R.- Sí, i l’alcalde Ros sap perfectament que el nou alcalde tindrà una especial dedicació a ells. És molt difícil poder avançar en projectes quan la sobirania no és exclusivament municipal. Al Centre Històric s’ha fet una inversió pública extraordinària, però falta la dels propietaris dels immobles. El model que es planteja de les Basses, amb un càmping com a centre d’atracció turística, requereix de plans que s’han d’aprovar per una altra administració. I el Pla de l’Estació, que vam revisar fa un any, passa també per decisions del Ministeri de Foment que, a més, acaba de canviar. Els ajuntaments no tenim totes les eines per poder fer evolucionar els nostres plans de forma adequada.

P.- D’aquí a les eleccions podrà inaugurar un bon grapat d’obres sorgides els Pressupostos Participatius. Compta que haurà de compartir protagonisme amb Ciutadans, que va impulsar aquest mecanisme?

R.- Compartiré el protagonisme amb els ciutadans i les ciutadanes que els han votat i els han elegit. És extraordinari que la ciutadania decideixi sobre un projecte, perquè el fa indiscutible...

P.- Però la meva pregunta era una altra...

R.- I la meva resposta és aquesta... Hehehe

P.- El 3 d’octubre de l’any passat, després del discurs del Rei, vostè va penjar a Twitter una bandera republicana, és una declaració d’intencions?

R.- Va ser una reacció molt humana. Formo part d’un projecte polític de base republicana en el que la llibertat, la fraternitat i la solidaritat són principis que m’han de guiar en l’acció de govern i no m’esperava un discurs així d’un cap d’Estat. Amb el respecte que he de tenir a totes les institucions, en aquell moment em va donar la sensació que enlloc d’acaronar tots els seus súbdits, en tant que monarca, va optar per aprofundir en les diferències i em va saber greu.

P.- Però en tot aquest temps vostè ha votat mocions ideològiques al costat de Cs i PP...

R.- He votat creient en el que crec... En política no ho podem simplificar tot al resultat d’una votació. En les mocions hi ha la vocació d’arribar a acords i, per part d’alguns partits que lideraven aquestes propostes hi ha hagut l’estratègia de no voler sumar el PSC. Sóc un home amb voluntat de consensos i això vol dir negociar per arribar a acords que acontentin totes les parts. Posar una coma canvia el sentit d’una frase, i la inclusió d’una paraula el de tota una moció. S’ha fet molt discurs i molta demagògia també. De vegades t’hi trobes amb aquests paranys.

P.- S’espera en els propers mesos alguna moció-trampa?

R.- Sí, i les contestarem amb totes les nostres conviccions. Podrien ser mocions-trampa que a lo millor es poden convertir en d’altres mocions-trampa. La política té això, però també he de dir que la voluntat de l’alcalde i del seu equip de govern és centrar la seva acció directament sobre la ciutadania per a resoldre els problemes de present i planificar els anhels de futur.

P.- Obre el meló dels ‘carrers franquistes’ amb la consulta al Memorial Democràtic?

R.- No es tracta de fer revisionisme cada dia, però sí de consultar quin ha de ser el criteri, tenint clar que som fills de la generació que va lluitar contra aquell règim.

P.- Vostè ha estat querellat tant pel Comú de Lleida com pel PDeCAT, aquesta situació judicial li crea un problema per generar consensos amb l’oposició?

R.- No, en absolut. Quan la Fiscalia em va comunicar que sobreseia la querella penal interposada contra mi per una persona, no pel grup del Comú sinó pel regidor Sergi Talamonte a títol personal, membres del seu grup em van venir a veure per lamentar la situació i recalcar que havia estat una actuació personal d’aquell regidor. I ho vaig agrair perquè en si mateixa la visita era una obertura de ponts amb aquesta opció política. I la querella contra diversos membres de l’EMU, entre ells jo, la interposa també a títol personal el senyor Toni Postius, no el seu grup. Abans de la meva investidura em vaig reunir amb els representants de tots els grups municipals, incloses aquestes dues persones, i els vaig plantejar el mateix que a la resta: mà estesa, podem parlar, i no ens ho plantegeu sempre tot com sí o sí.

P.- L’amoïna l’evolució judicial dels temes?

R.- Estic molt tranquil. El primer cas es va arxivar i confio que amb el segon passi el mateix. Dit això, aquesta setmana hem conegut la resolució a favor de la Paeria d’un contenciós-administratiu que havia plantejat la Generalitat contra una llicència municipal i que es va utilitzar políticament. La justícia ha de fer el seu paper, però utilitzar la justícia per fer política... Miri, li estic contestat de retruc alguna pregunta anterior: La política és per fer política i en els temes judicials, que decideixin els jutges.

P.- Quan prepararà la llista electoral?

R.- No he preparat mai cap llista, però algunes s’han tancat hores abans de presentar-se a la Junta Electoral. Quan toqui obriré el diàleg amb tothom amb la voluntat de configurar un equip guanyador. Estic convençut que revalidarem el suport de la majoria de la ciutadania.

 

“Mai em vaig a dormir deixant les coses a mitges”

P.- Què li agrada llegir?

R.- Novel·la històrica. Ara estic llegint dues que són del mateix període, la postguerra espanyola, El laberinto de los espíritus, de Carlos Ruiz Zafón, i Invierno en Madrid, de C. J. Sansom. Però l’últim que he acabat era sobre la vida de la tsarina Catalina la Gran.

P.- Quina música escolta?

R.- Depèn del moment. Quan tinc ganes d’animar-ne, música dels 80, que em reviscola, però també escolto peces d’òpera, que em fan emocionar. Amb la que no puc és amb la música electrònica, em supera...

P.- Practica algun esport?

R.- Ho he deixat una mica, però corro, camino, faig una mica de gimnàstica i, jo que abans jugava a tennis, ara faig pàdel, tot i que és molt agressiu, però és un joc de quatre en el que també rius...

P.- A què creu que ha renunciat fins ara a causa de la política?

R.- M’he fet la pregunta algunes vegades, però no me l’he contestat... Penso que, al final, és una aposta de vida. Si estic aquí és perquè porto a dins una vocació de servei a la comunitat.

P.- Quantes hores dorm?

R.- Intento dormir entre 6 i 7 hores... Tinc el mal costum de tenir una llibreta a la tauleta de nit perquè de vegades em desperto, potser a les cinc de la matinada, pensant en coses de la feina i cometo l’error d’apuntar idees...

P.- Quin és el seu punt fort?

R.- La meva capacitat de treball, cosa que fins i tot em reconeixen els meus adversaris. Mai em vaig a dormir deixant les coses a mitges. Puc gaudir de la ciutat, de la meva família i de les amistats i, al temps, sumar reflexions al voltant de la meva feina. I també sóc un home molt creatiu. Fem l’entrevista al Bosc Urbà de Cappont, on ara estem veient allò que vaig somiar al seu dia. I sorprès perquè ha evolucionat més ràpid del que esperava. Hem generat un espai urbà en el que no se senten sorolls, estem tranquils, i això és el que buscàvem quan vam conceptuar els boscos urbans i ho vam treballar amb els tècnics... Sí, tinc la qualitat de veure com poden ser les coses.

P.- I el seu punt feble?

R.- La tossuderia... De vegades m’entesto en les coses, i tot i que m’hagin generat opinions diverses o adverses vull tenir raó i possiblement no la tinc. També tinc moments que em decau l’ànim i em trobo sol, però li deu de passar a tothom.

 

“Amb les seves virtuts i els seus defectes, estic boig per Lleida”

Nascut a Lleida el 25 de setembre de 1964, casat i pare de tres filles, va ser l’artífex de la política de projecció turística d’una ciutat de la es confessa enamorat: “Amb les seves virtuts i els seus defectes, estic boig per Lleida, gaudeixo moltíssim vivint-la, i quan em van proposar anar a les llistes, fa set anys, vaig pensar que podia aportar un gra de sorra en un projecte de ciutat que no s’acaba mai”.

Més informació accedint al web com a subscriptor/-a en aquest enllaç



Articles relacionats

Amb el suport de: