Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 novembre 2017

Cada matí qualsevol



El fred d’estiu de les sis del matí ja s’ha evaporat i per la persiana es cola un sol tímid, que rosega momentàniament els turmells. El llençol balla la dansa del ventre al ritme del ventilador, situat al bell mig de la porta entreoberta de l’habitació. A les set en punt, el despertador trenca els somnis. El teu braç penja del llit. Enfilar-s’hi, com si fos una liana que porta al son, seria un acte de rebel·lia, però el bon camí és balancejar-se entre uns quants condicionals i escollir l’aigua freda de l’aixeta. Un cafè amb llet i melmelada de mores raptades a Raimat. Vestit d’estiu. Adéu al gat. Un embús a la rotonda del cementiri i anar circulant per aquesta nacional en què els matins que escapen de l’hivern regalen algunes de les sortides de sol més boniques. Els raigs foradant els núvols, la boira flotant sobre els arbres de cultiu, les llebres al marge. La poeta lleidatana Dolors Miquel va pervertir el haiku a Haikus del camioner: “Tu, passatgera,/ puja al meu camió,/ solitud meva”. A la N-240 s’hi acumulen avançaments imprudents, altes velocitats, camions, camions i camions… i massa persones que perden la vida cada matí qualsevol camí de les Borges Blanques. La solitud no espera a l’asfalt, plora al coixí.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field