Lleida
12-26° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2017

El joc del telèfon



L’estiu era el temps d’inventar paraules. L’intèrfon penjava de les rajoles de la cuina, quadrades i de motius florals, a la portuguesa. El cordó que unia el telèfon amb la terminal era de tirabuixons de plàstic i podies posar-hi un dit i enroscar-lo sense despentinar-lo. De vegades, els nens enviaven les paraules al carrer i es perdien entre els veïns.  D’altres, eren els companys de safareig els que posaven el dit al timbre del quart primera i marxaven corrents. La mare portava el cabell recollit en una pinça i bullia macarrons a la cuina. A la galeria, els més petits anaven despullats, els pits enlaire, mentre la roba es desfeia al celobert. Bretolades d’infància: cuinaven gelats amb petit-suisse i una cullereta de plàstic. El temps no es gastava i, avorrits, tots esperaven que arribés l’hora de la piscina. Ara, el temps ja no passa igual i s’enyoren aquelles tardes xafogoses de juliol, en què es tacaven les galtes amb el suc i les llavors de la síndria, madura i carnosa. Avui, el ring esvera quan una veueta a l’altra banda et diu que baixis, que fa bo, que les millors tardes no es planegen, sorgeixen, com aquells mots que s’imaginaven en el boca-orella i que cada dia que passa s’allunyen més. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field