Lleida
16 - 30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 juliol 2018

Seu Vella Music Festival



És una cadira de les de tota la vida. Bé, de les de sempre potser no, perquè avui en dia ja no les fan de fusta, sinó de mentida, plegables, però fan bonic igualment. Fa un parell de dècades s’asseien a la seva falda i ara sofreix el ventilador del despatx, que està cansat de tantes tombarelles. El passat divendres, el Seu Vella Music Festival n’estava ple, de seients, segurament per respecte al patrimoni i als més grans. Els lleidatans s’hi acomodaven per escoltar la dolçor de Renaldo & Clara, primer, i vibrar amb les lletres de Mishima, després, en els primers concerts d’aquest festival. Els seguidors van arribar-hi una mica tard i es van posar darrere l’equip de so, drets. Feia baixada i les cames frenaven. Van ballar i es van quedar afònics. L’escenari era sublim i la portalada i els arbres un músic més. Quan el David Carabén va invitar el públic a aixecar-se i bellugar-se fins a les primeres files, ja en les últimes cançons, alguns ho van viure com un alliberament després de minuts de contenció. En arribar a casa, l’endemà no era ressaca el que teníem, sinó agulletes, i la sensació que encara que hi posem cadires no ens costa tant deixar-nos anar els cabells. S’haurà de fer de nit. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: