Lleida
13 - 21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 novembre 2018

Tarongina als llavis



El jaciment de Medina Azahara, aquella ciutat califal que Abderramán III va enlairar per a la dona més bella d’Occident, Azahara –diu la llegenda–, ha estat declarada Patrimoni Mundial de la Unesco. A l’oest, a uns vuit quilòmetres de Còrdova, en els últims contraforts de Sierra Morena, hi tenen els seus orígens, però sobretot, els seus records i les seves històries familiars, un bon gruix de lleidatans: els llegums, les llànties d’oli, l’olor de la llimona fregida, les monges… D’aquells pobles, blancs, on ser ric era tenir un pati amb pou, en va emigrar un veí, cap a Lleida i va alçar la restauració de les Basses d’Alpicat. Va anar carregant vehicles i pujant-hi familiars, cosins i amics per treballar en els seus fogons. Les basses eren un bullici i s’hi servien gelats d’una altra època i els trampolins saltaven fins als núvols i la gent hi acampava i entretenia els seus dies d’estiu. La platja de Lleida ja no tornarà a ser el que era abans, com tampoc brillaran els mosaics andalusos, però el seu reconeixement recorda la necessitat de convivència entre cultures. La ciutat d’Azahara no va arribar als 100 anys, però nosaltres encara la pensem, amb una flor de tarongina als llavis, gràcies a les narracions que explica la mare.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: