Lleida
20 - 36° C (sol)
97% 26 km/h

21 juny 2018

Pagesos en perill d’extinció



De petita acompanyava els padrins a plaça, a vendre la fruita collida durant l’estiu. Caixes de peres o pomes que carregàvem al tractor per portar a vendre de matinada a Lleida. Encara em ressona la sorollada del motocultor trencant el silenci de la nit baixant a vint per hora pels camins de l’horta. De sobte, una fuetada de llum i calor ens obria les portes de la ciutat. La nostra meta era el mercat de Pardinyes, on, en un requadre minúscul, apilàvem les caixes i esperàvem els potencials compradors. Un deia: “Són massa verdes!” L’altre: “Són massa petites!” I el tercer enterrava la mà fins al fons de la caixa per assegurar-se que no n’hi amagàvem de petites. Quina bogeria; jo que pensava que eren les peres més precioses del món… El ritual es repetia en cada anada a mercat. Al matí s’acabava el regateig i tocava adjudicar el gènere al millor postor: a quatre cèntims el quilo, “i encara et faig un favor!” –anunciava l’afortunat–. “En fi,” deia el padrí, “encara rai que no hem hagut de tornar a casa amb la càrrega.” Trenta cinc anys després, les coses no han millorat gaire. Els pocs pagesos a compte propi que queden no solen anar a plaça; porten la fruita a centrals, cooperatives o empreses que, amb una mica de sort, abans que comenci la campanya següent els pagaran uns diners que, amb tota probabilitat, no els arribaran ni per cobrir despeses.

<br />



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: