Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 octubre 2018

Aparcar



Aparcar, tot un art. Quan t’has de treure el carnet de conduir és un maldecap. Sabré moure bé el volant? Faré el ridícul? Aparcaré amb destresa però davant d’un gual? Després, tot això sembla que se supera. Un cop assolit el domini del volant, arriba el maldecap de trobar aparcament i aquí entra en joc allò anomenat civisme, civilitat o urbanitat i que engloba els actes en què hi ha més gent involucrada, perquè encara que per a molts no ho sembli, cal pensar en els altres. Què complicat, oi? Doncs no ho hauria de ser. Tot això ve a tomb perquè he observat una zona d’aparcament de càrrega i descàrrega als matins, però lliure a la tarda, on hi caben perfectament dos vehicles. Doncs bé, hi ha més d’un conductor que a l’hora d’aparcar-hi el cotxe... què fa? Doncs ben senzill, allà on es queda, es queda; vaja, al mig, de manera que en un lloc on hi caben dos cotxes, pels seus pebrots, només en cap un: el seu, és clar. Una actitud que amb benevolència es podria explicar per una cura malaltissa cap al vehicle, que porta a fer qualsevol cosa per evitar una ratlladeta –diuen que més d’un el va pujar al castell a la riuada del 82–, però no cal enganyar-se perquè l’explicació és més fàcil: l’egoïsme i el tantsemenfotisme imperants i sense aturador.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: