Lleida
21-40° C (sol)
97% 26 km/h

23 juny 2017

Sense ficció



“Tornarem en divuit mesos amb la victòria!” –digueren quan empreníen el seu particular camí cap a la porta dels lleons. Ara, ha passat l’any i mig promès però, no han tornat. Potser és per què no hi ha hagut victòria? O perquè s’han acostumat a la cadira de diputat? No ho sabem del cert. El que sí és cert és que a Catalunya tenim infraestructures a mig acabar, tenim una sanitat pèssima i una educació amb mancances, encara que alguns no ho vulguin veure. És molt bonic parlar de les promeses incomplertes, dient que aviat seran una realitat. I marxar arreu del món a explicar el nou país que s’està cuinant. S’omplen la boca parlant d’independència, d’opressió per part de l’Estat i del dolents que arribem a ser els espanyols i no hi veuen més enllà. I, disculpeu que us digui que, més enllà de les fronteres hi ha el futur de les generacions que creixen, més enllà de les fronteres, hi ha la sanitat, l’educació, els afers socials, el garantir una vida estable a cada ciutadà del territori. Això és el que realment importa, aquesta és la pel·lícula que han de veure, i no la que ells inventen i dirigeixen. Aquesta que us explico està basada en fets reals, no té res de ficció. La seva, esta plena d’efectes especials, i ho saben, però és més bonic veure el camí ple de llums i estrelletes, que veure-hi com la gent fa cues als hospitals, com els metges no donen a l’abast, com els joves no poden costejar-se els estudis en les universitats públiques, com les ajudes per la dependència arriben quan la persona ja no les pot aprofitar, i un llarg etcètera.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    Sense comentaris

Aporta el teu comentari

La teva adreça no serà publicada. Els camps requerits estan marcats amb *