Lleida
16 - 28° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 maig 2018

8-M



La història interminable. El dia de la marmota. La lluita infinita. Digueu-li com vulgueu. Ahir va ser “un altre 8-M”. I qui dia passa any empeny, res no canvia. Perquè si hi ha un “dia de la dona” vol dir 1 any (menys un dia) d’invisibilitat, de desigualtat, de violència, de misogínia, de menyspreu, de maltractament, de casaments forçats, d’assassinats, d’assetjament, de violacions, de masclisme,... I abans que puguis dir, amic lector, que exagero, que tu no ets així      –ja ho sé– deixa’m afegir que la meva lluita no és contra tu. Però n’estic farta! Fins al capdamunt de discursos empallegosos en la, re, sol i do; de descomptes: “oferta vàlida només el dia 8/3 de cada any, en motiu del dia de la dona”. Tipa de tanta faramalla, tant cretinisme i tan pocs fets. Per això ahir, jo també vaig fer vaga. Un 8-M especial, més reivindicatiu. Un petit air maig del 68. Seguiré lluitant, emprenyant i esgarrapant terreny, la resta de l’any, dins l’espai Schengen macho. Encara que alguns facin zapping a la desigualtat salarial, que el bisbe de Donosti em digui que estic posseïda pel dimoni o que el secretari d’Estat de Serveis Socials no entengui que faci vaga “en el mejor momento en que se encuentra la mujer”. Deu ser perquè el diable i les dones sempre en tenen una per fer.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: