Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

18 setembre 2018

Carta als '16'



Mai no m’hauria imaginat escriure aquesta carta. No és fàcil. El traç de cada paraula ensopega amb el pensament de la vostra injusta condemna: presó o exili. Quina aberració! Us escric, malgrat la impotència i la tristor, des d’una altra presó. Tancada, a fora, amb el forrellat de les vostres absències. Ho faig des d’un lloc especial: l’EOI de Lleida, un dels col·legis que el dia 1 d’Octubre va patir la violència dels tirans. Us escric per trencar els barrots, tornar a ser. Ser lliures. Al revés: no estem sols. Us tenim a vosaltres. Quin privilegi més gran! Vam començar aquest viatge junts i l’acabarem junts. Fa costa amunt i ja ens hem perdut unes quantes vegades. Us escric per retrobar el camí. Junts. No us deixarem a la bancada de l’oblit. No sense vosaltres. Avui hem quedat, amics i veïnes, per berenar plegats. Baixar al carrer, espai de trobades, d’anades i vingudes. Espai de llibertat. Convidem tothom a abraçar-la. Us escric per dur-vos fins aquí, amb nosaltres; per compartir un tros de coca amb sucre, tornar a jugar, com ho fèiem quan érem infants. Fins que la mare ens cridava, des del balcó, per anar a sopar. Avui cridem el vostre nom: 16 dones i homes lliures, empresonats o exiliats injustament. No és normal. No ho serà mai. Us escric per portar-vos a casa. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: