Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 octubre 2018

Lo Ramon del Calçots



Recordo el padrí Ramon. Era un personatge extravagant; un esperit lliure, incomprès; un petit geni da Vincià, caòtic i malfargat. Quan sortíem d’escola, amb mon germà,  anàvem sovint al seu taller: era la cova d’Ali Babà dels invents. No vaig entendre mai que què hi feia, allà, envoltat de ferralla, “aparatos” estranys i piles de papers imbricats uns dins els altres. Lo Ramon del Calçots no va ser cap heroi. O potser sí. A la seva manera. Com molts altres, va haver de sobreviure a les convulsions d’una guerra civil i desgranar la penúria d’una postguerra. Aquests dies m’he retrobat amb ell gràcies a unes notes que el padrí havia escrit, asilades durant tots aquest anys a casa d’un bon amic: Un tresor de mots esgarriats, d’esbossos malfargats, en definitiva d’emocions atrapades en un tros de paper. Us en llegiré una: Era l’any 37. Mon padrí projectava pel·lícules pel pobles dels voltants de Lleida. Ell deia que “tirava cini”. Un dia, “con la plaza llena a tope, una 2.000 personas y con luna llena y proyectando Tiempos Modernos, aconteció que a mitad de la proyección, miré a la plaza desde la cabina improvisada en una piadora de bremar raïms, vi con asombro que no havia nadie y empezó a temblar la cama turca que me eché bien tendido en el mismo instante... Bombardeo”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: