Lleida
18 - 35° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2018

Onada



Portem dos dies agabellant cròniques i imatges de la Diada. Hem compartit un feix de fotografies i vídeos que vàrem fer a peu de Diagonal. Cada 11 de setembre és únic, inesborrable de la memòria col·lectiva. Enguany, sentiments encontrats, amb il·lusió però també amb el cor trencat pels absents, esclatem en forma d’onada: una onada de veus s’aixeca enmig del silenci, travessant tota la Diagonal. Sentim la remor de fons que va creixent. El tsunami avança de pressa, immens, fins arribar on som i ens engoleix i som onada. Moment orgàstic. Va durar només uns segons, suficients per sentir –pell de gallina– la seva força. Una vegada més hem dit al món: “Seguim i seguirem al carrer!” i, de passada, a Espanya: “A aquest poble no l’aturen els feixistes.” A poc a poc, marxem cap a casa. Un darrer cop d’ull a l’escenari, ara ja buit. Al terra, una llauna de cervesa. La pleguem. Però els moments màgics i fantàstics de les Diades passen ràpid, com els orgasmes. Llavors tot torna a ser... normal? Anant cap a casa, des de la ràdio del cotxe, ens arriben unes altres veus que comenten la jornada i ens recorden, amb frases grandiloqüents, qui som i d’on venim –no cal– i ens expliquen que fem i cap on anem. Cap on anem? L’onada ha passat. És temps de llucar. És hora de fer política.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: