Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 octubre 2018

Postal de vacances (1)



Tornar d’un viatge és com redescobrir els teus propis espais. El plaer entre el retrobament amb l’univers familiar i l’amalgama dels nous records que regalimen com la suor d’un estiu sufocant. He passat uns dies viatjant per França. Vacances de postal. De les d’abans, quan arribaves a un lloc i el primer que feies era enviar una postal: “Hem arribat a St-Affrique. Aquí també fa molta calor. Petons”. I reprenies la ruta, zigzaguejant carreteres i pobles desconeguts que no surten a les guies de viatge. Ni illes paradisíaques ni postes de sol exòtiques. Al maleter, imbricades: maletes, fruita i una nevera farcida. Ens aturàvem, sota una ombra, i improvisàvem un  piquenique. Paisatges de Tour de France. Repreníem el viatge, ritmat pels nostres desitjos. Vacances de postal com les de monsieur Hulot (Jacques Tati) però sense les entrebancades del personatge, amb la xafogor, això sí, leitmotiv d’un estiu que s’enganxa a la pell. Em distreu el brunzit de l’aire condicionat. Costa agafar el fil, amb aquesta calor. Enfilem els primers dies d’agost sufocants, preludi d’una tardor política i judicial canicular. Però no ens precipitem. Tenim moltes columnes per endavant, per parlar-ne. De moment, posem el temps a ralentí i deixem-nos bressolar pels rituals de vacances. De postal.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: