Lleida
9 - 19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

13 novembre 2018

Postal de vacances (4)



L’estiu romanceja. La calor ja afluixa. Cap al migdia es desperta un desig: “Fem un beure?”. A molts amics meus –forans, no avesats al parlar ponentí– els sorprèn aquesta expressió. Però si canvio la fórmula per un: “Anem a prendre alguna cosa?” la “cosa” s’entén: és  l’hora d’anar fer el Vermut. Difícil resistir-s’hi. Etimològicament, el mot ve de l’alemany Wermut (donzell), una planta aromàtica de sabor amarg. Però és gràcies a un italià que aquest licor amb essència d’herbes es comença a comercialitzar i popularitzar per tot arreu. A França, el Vermouth o l’apéritif es reivindica com un representant del “savoir vivre à la française”. A casa nostra, el Vermut s’ha convertit en un costum “sagrat” i ha passat de ser una beguda que es prenia abans de dinar per obrir l’apetit a convertir-se en un moment plaent per compartir amb els amics o la família. L’escriptor Philippe Delerm el descriu molt bé en el seu llibre Les Aigües turbulents del Mojito i altres bones raons per habitar la Terra: La dolça embriaguesa d’un moment que ens empelta de felicitat. I encara que el Vermut es gaudeix tot l’any, és sobretot a l’estiu quan el plaer es democratitza. La calor i l’emmandriment hi tenen molt a veure. El temps s’atura i fins i tot Sísif deixa d’empènyer la roca. Salut!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: