Lleida
20-35° C (sol)
97% 26 km/h

24 agost 2017

A Lleida, votarem molts



Aquesta setmana l’actualitat informativa de Lleida ha traspassat fronteres territorials i ha generat una injusta, i vergonyant per a molts, imatge de la societat lleidatana, en relació a les mostres de rebuig d’alguns representants institucionals a la celebració del referèndum del pròxim 1 d’octubre.
Així, la setmana ja va començar forta, quan el dilluns vam saber que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, no pensa cedir cap espai municipal per a la votació. La demostració pública d’aquesta metamorfosi espanyolista experimentada pel líder socialista lleidatà, que no fa massa anys competia per ser el més catalanista del PSC, encara el va portar a retreure als últims governs de la Generalitat que no hagin buscat realment el diàleg amb l’Estat per resoldre la qüestió, tot i saber que ho han intentat en 18 ocasions, i la resposta sempre ha estat que no. Tot just l’endemà, vàrem conèixer que el Partit Socialista ha remès un argumentari als seus alcaldes, regidors i més càrrecs electes sobre com actuar si el Govern sol·licita col·laboració per organitzar el referèndum anunciat per a l’1 d’octubre, en el qual els insta a no col·laborar amb la consulta.
Però en honor a la veritat, cal dir que no tots els representants socialistes actuen igual. Per això, no els amagaré que sento enveja d’altres municipis com Terrassa, on l’alcalde Jordi Ballart, malgrat no compartir les tesis sobiranistes, no es talla un pèl a l’hora d’afirmar públicament que ell no és ningú per impedir votar. Per no parlar de la diferència amb Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Olesa de Montserrat, Collbató, Vilafant i Palafrugell, on recentment, els socialistes van votar a favor d’adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum. Fins i tot m’hauria agradat que a la capital de la Terra Ferma fessin sisquere igual que en ciutats com Manlleu, Vic, Reus o Terrassa, on el PSC es va abstenir a l’hora de votar a aquest punt.
El cas és que ningú amb un mínim respecte a la diferència i la discrepància polítiques, per independentistes que podem arribar a sentir-nos, els demanem que donin suport a la independència ni que renunciïn a cap sentiment, només caldria que ens ajudin a exercir la democràcia i ens deixessin votar. Amb tot, cal que aquells alcaldes i representants públics que s’oposin a facilitar-nos que puguem decidir el nostre futur, sàpiguen que no aconseguiran boicotejar-lo, ja que la llei del referèndum especificarà la potestat de la Generalitat per habilitar col·legis electorals i assignar el personal necessari per dur a terme la votació, en aquells municipis que es desmarquin de la consulta.
Però les notícies lleidatanes sobre la manca de col·laboració a l’hora de fer realitat els anhels democràtics majoritaris de la ciutadania de Catalunya no van acabar aquí, ja que dijous també vàrem conèixer que el Consell de Govern de la Universitat de Lleida s’havia negat a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum.
Precisament el fet que el popular i influent personatge, conegut com a Postureig Lleida, donés la seva opinió al respecte en la xarxa social Twitter, expressant que li feia “vergonya” que la universitat s’hagués desmarcat del referèndum, va obrir un fill de debat en el qual el regidor de C’s a l’Ajuntament de Lleida José Maria Córdoba, va recomanar al sinyor Postu que mirés menys TV3 i més el canal pornogràfic d’Internet Redtube, ja que veuria el món des d’una altra perspectiva.
Prèviament, dimecres, el cap de comunicació de la mateixa formació unionista a les comarques de Lleida ja havia creat una altra polèmica també a Twitter qüestionant el referèndum amb l’argument que “Franco i Hitler també van ser votats”. El despropòsit, que va ser esborrat al cap d’una estona, tot i que se’n conserven captures de pantalla, va ser utilitzat per contestar una vinyeta còmica del gran ninotaire Ermengol, on es visualitzaven els líders del PSC, PP i C’s intentant barrar el pas a un nombrós grup de ciutadans amb una urna, i que el cap de llista del Partit Demòcrata a la Paeria, Toni Postius havia compartit a les xarxes.
Tenint en compte el que ens espera i haurem d’aguantar en les pròximes setmanes i mesos, ara més que mai cal que tothom sàpiga que a la demarcació de Lleida, malgrat la sensació que hagin projectat aquestes vergonyoses notícies, no tots som així. Ans al contrari, la immensa majoria de representants institucionals i més de la meitat de la societat votarem, com ho demostra que un 53% del cens participés el 9N, i que el tripartit unionista només obtingués el 27,36% dels vots en les eleccions del 27S. Per tant, tingueu clara la voluntat democràtica de la majoria de lleidatanes i lleidatans que, com ja deia el poeta Salvador Espriu en el seu Inici de càntic en el temple: “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field