Lleida
14 - 27° C (sol)
97% 26 km/h

26 setembre 2018

Alcaldes que sempre hi són



Aquesta setmana hem conegut la possibilitat d’escollir un diputat o diputada al Parlament que dirigeixi el nou Govern de Catalunya des d’aquí, juntament amb els governants legítims des de l’exili de Brussel·les i la presó, avui que fa més de 100 dies que hi són el Quim Forn i l’Oriol Junqueras, i 118 els Jordis, pel que m’agradaria poder compartir amb vostès, estimats lectors, algunes reflexions molt íntimes i personals al respecte.
Amb tot, els avanço que continuo pensant que hauríem d’escollir únicament el president Puigdemont, tot i que estic plenament convençut que l’opció que acabin triant els responsables de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, em semblarà bé, ja que segur que disposarà del consens i el suport necessaris, a més a més de tenir tanta o més preparació que qualsevol altra i la legitimitat d’haver format part del bloc majoritari escollit per la ciutadania a les urnes, no puc evitar confessar-los que em motiva molt que fos un alcalde o alcaldessa de municipi petit o mitjà.
Així, des que va començar el procés de lluita per la democràcia i la llibertat de Catalunya, els he de dir que he sentit molta enveja de la ciutadania que ha pogut sentir-se orgullosa de veure el seu màxim representant municipal defensant el futur del seu poble, tot i les amenaces i la persecució injustificada de l’Estat espanyol. Vull creure que avui ja tots aspirem a tenir uns representants que siguin honests i dignes; a què el bé comú ens el gestionin persones preparades i entregades, properes i que, sobretot, sàpiguen defensar els interessos del municipi davant la resta d’administracions, empreses importants i de qui faci falta.
En aquest sentit, també sento devoció per bona part dels alcaldes i regidors de ciutats i pobles petits i mitjans, ja que en tots els anys que porto treballant al costat i ben a prop d’alguns d’ells i elles, he vist que la immensa majoria pleguen papers de terra i els tiren a les escombraries, posen i treuen cadires el dia de la Festa Major, arrenquen les males herbes que creixen a les voreres, quan cal, tiren sal als carrers i en treuen la neu a cops de pala i, fins i tot alguna vegada, corren a apagar algun foc en matolls o al bosc. Igualment, els veig escoltar pacientment els seus veïns i veïnes al bar on esmorzen, pel carrer, recollint els fills o acompanyant els nets i també al seu despatx, on sovint els reben sense que hagin demanat cita prèvia.
Però on ja em trec el barret és en el fet que en aquests municipis tothom sap on viu l’alcalde i els regidors, pel que sovint truquen a casa seva a qualsevol hora per queixar-se o demanar-los una solució als seus problemes. Ells no es poden refugiar darrere d’un plasma o d’una secretaria eficient que els protegeix d’aquells a qui no volen veure o sentir, pel que vulguin o no han de donar explicacions del que fan i del que no fan, explicar-se i fer-se entendre, a banda d’aguantar les pressions dels més descarats o insistents.
És cert que també reben la contrapartida de tenir la capacitat de transformar el municipi, d’arreglar voreres, clavegueram i enllumenat, de posar bancs perquè els més grans puguin aturar-se a reposar forces, o els més joves hi passin hores parlant o festejant, per no parlar de què són la primera porta de l’atenció social, ni de l’impuls que donen a la promoció econòmica que crea riquesa i ocupació, i de la potenciació de les activitats culturals, la recuperació de la memòria històrica i la protecció del medi ambient que també duen a terme. Per això he descobert que, tot i que ningú els obliga a presentar-se ni a recollir l’acta de regidors, en molts casos i especialment als pobles petits, ser alcalde és veritablement una vocació. De quina altra manera podríem entendre la quantitat d’hores que inverteixen en reunions als vespres, de viatges a la capital per a resoldre assumptes públics, d’hores dels caps de setmana intentant quadrar el pressupost o assistint als actes de les entitats del seu poble, en lloc de dedicar-les a la seva família i als amics.
I si entenem que a Catalunya hi ha 948 municipis i que han passat 40 anys des d’aquelles primeres eleccions democràtiques de 1979, convindrem que proporcionalment hi ha hagut pocs casos importants de corrupció, tràfic d’influències i irregularitats urbanístiques flagrants. Amb tot, crec que en aquest sentit un sol mal exemple ja és massa, però cal valorar els milers de regidors i alcaldes que han governat dignament els nostres municipis.
Per això, ara que es comencen a escalfar els motors de les pròximes eleccions municipals, cal que sapiguem apreciar que els valors més preuats d’un alcalde o alcaldessa, de poble o ciutat petita o mitjana, són la seva paraula, el seu compromís amb la democràcia i la millora de la qualitat de vida i del benestar dels seus veïns i veïnes. No oblidem que gràcies a molts d’ells i elles hem aconseguit patir menys els efectes de la crisi, ja que han lluitat com ningú per evitar majors fractures socials.
Finalment, i tenint molt present l’exemple del compromís demostrat pel president Puigdemont, venint com venia de l’alcaldia de Girona, veuria encertat que algun alcalde o alcaldessa compartís amb ell les més altes responsabilitats del pròxim govern del meu país, especialment els independentistes que se l’han jugat per nosaltres, tot i saber que possiblement seran inhabilitats i que fins i tot hi poden haver arriscat el seu patrimoni personal, igual que els ha passat arran del 9N al president Artur Mas i els consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Per això admiro aquells alcaldes i alcaldesses que la ciutadania sap que quan tenen un problema sempre hi són, ja que com deia Aristòtil “un Estat és governat millor per una persona bona, que per unes bones lleis”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: