Lleida
15 - 33° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 juny 2018

Confiança en els perseverants



Aquesta ha tornat a ser una setmana intensa, com fa mesos que no vivíem. Al fet que dilluns s’investís al president Torra, s’hi ha afegit el nou ridícul internacional de la justícia espanyola, amb la bufetada rebuda per la negativa de cursar les euroordres a Bèlgica contra els consellers Serret, Puig i Comín per defectes de forma; i com els partits del 155 ja només saben proposar mesures per atiar l’odi i el càstig contra l’independentisme democràtic, veient que malgrat la injusta i lamentable situació que pateixen els presos i els exiliats polítics catalans, tot plegat no els haurà servit per a res, sobretot arran de la victòria del 21D i del nou Govern que restituirà a tots els perjudicats que ho hauran volgut, entre els quals hi haurà dos consellers a la presó i dos a l’exili i el respecte total i absolut cap a la legitimitat que ostenta el president Puigdemont. Així, hem vist com el PSOE ha tornat a la cursa de qui la proposa més grossa, en el pim, pam, pum dels “a por ellos” contra Catalunya, en la qual s’estaven escapant el PP i Ciudadanos, sempre disposats a pujar l’aposta repressiva contra les institucions catalanes que demanden els seus contrincants espanyolistes. Ja no en tenen prou cap dels 3 justificant que s’estomaquessin indiscriminadament els padrins, joves i adults que, pacíficament, anaven a votar l’1 d’octubre, ni que dissolguessin el Parlament, cessessin el Govern i més de 260 càrrecs, intervinguessin la Generalitat de dalt a baix i aprofitessin per robar-nos l’art sacre de Sixena que havíem pagat religiosament, sense poder fer legalment res de tot això. Al seu torn, per semblar més dur que els del PP, Rivera també reclama allargar l’aplicació del 155, controlar els mitjans públics i els Mossos d’Esquadra i, ara, Pedro Sánchez, encara que proposant-ho deixi en evidència que estan empresonant preventivament de manera injusta els nostres dirigents polítics i socials, demana una nova llei contra la sedició per poder engarjolar qualsevol que protesti i actuí pacíficament contra el que els dirigents espanyols considerin intocable, entre ells els futurs governs de Catalunya que gosin seguir defensant els drets i les llibertats que hauríem de tenir garantits i que ens trepitgen un dia si i un altre també. La seva obsessió per no aparèixer més tous que els altres els està fent perdre l’oremus, la reputació internacional i la mínima dignitat democràtica, empresonant rapers, assenyalant periodistes i perseguint mestres, entre altres tantes mostres de manca de respecte cap a la diferència i la crítica social al mal exercici del poder. Mentrestant, Rajoy ha muntat un numeret públic en la darrera cimera europea per la presència de Kosovo, abandonant de males maneres la reunió mentre els representants de la petita nova nació, que Espanya ha volgut vetar sempre per no assentar un precedent que pugui beneficiar mai Catalunya, eren acceptats i convidats a quedar-s’hi per tothom. Alhora, la Unió Europea li ha donat un altre clatellot i s’ha negat a reformar el sistema d’euroordres com demanava el PP, i li ha dit que aquest mecanisme judicial funciona molt bé. Aquest orgull patri mal entès que tenen interioritzat des de fa segles els governants de la pell de brau i que els impedeix negociar mai res, expressada en aquella coneguda dita de l’almirall Casto Méndez Núñez, “antes honra sin barcos, que barcos sin honra”, afegit a la corrupció sistèmica que hi ha a l’Estat espanyol i a la incapacitat per solucionar el que el conflicte amb Catalunya que ja s’estén per mitja Europa, els està portant a la pèrdua total de credibilitat internacional. Sovint, als que ho vivim des de la distància i ens pot acabar influint en part el relat fals i manipulador que intenten generar des dels mitjans espanyols ens pot semblar que el Procés no està anant bé, però veient la capacitat de resistència del poble català i com la nostra perseverança els està començant a passar una factura caríssima a molts nivells, ara més que mai voldria animar les estimades lectores i els benvolguts lectors a tenir confiança en aquest nou Govern que a partir de la setmana vinent començarà a caminar i en els representants al Parlament de Catalunya per seguir gestionant la defensa d’un futur millor per a les futures generacions de catalanes i catalans. No oblidin que, com deia l’activista dels drets humans i exprimera dama nord-americana, Eleanor Roosevelt, “el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels somnis”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: