Lleida
-1 - 10° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 desembre 2017

Democràcia inhabilitada



Aquesta setmana hem conegut la sentència que condemna l’expresident Artur Mas i les exconselleres Ortega i Rigau, per haver posat urnes de cartró el 9N2014, en aquella històrica i exemplar jornada de reivindicació democràtica, en la que 2,4 milions de catalanes i catalans vam poder opinar sobre el que volem per al nostre futur.
El fet és realment greu i sincerament els confessaré que esperava una reacció més expressiva i contundent, com a mínim dels que hi vam participar i també hem quedat condemnats moralment amb la desproporcionada i injusta sentència, que ha perseguit penalment uns representants electes que no van cometre cap altre crim que el d‘intentar escoltar la veu dels ciutadans i permetre que s’expressessin democràticament. Ara, per un moment, recordin que sense la tossuderia de la CUP a l’hora d’obligar l’expresident a fer un pas al costat després del 27S, ara estaríem parlant de la inhabilitació i multa econòmica a un president en exercici de les funcions que li ha encomanat el poble.
El més trist és que dins de la mateixa Unió Europea i tot just un mes i mig abans del procés participatiu que vam tenir a Catalunya, més de 3,6 milions de persones escoceses van poder decidir el seu futur en un referèndum, que a diferència del nostre era vinculant, i el mateix dia que aquí es feia pública la condemna a Mas, Ortega i Rigau, a Escòcia ja anunciaven el 2n referèndum.
Ja ho veuen, aquí es promouen judicis polítics, però en altres llocs la ciutadania pot participar en votacions democràtiques acordades; mentre a l’Estat inhabiliten la voluntat democràtica dels catalans, excusant-se en el no compliment d’un dictamen del Tribunal Constitucional que el mateix Gobierno español ha desobeït 26 vegades en els darrers 30 anys, a la Gran Bretanya i a molts altres països no tenen por de donar la veu i el poder de decidir al poble.
Però la majoria de la societat espanyola i els seus principals mitjans de comunicació encara estan lluny d’entendre el que, tot i les pressions de l’Estat espanyol, ja reivindiquen obertament institucions i organismes internacionals com la Fundació Adenauer d’Alemanya, la Comissió de Venècia, els debats al Parlament de Westminster, al Regne Unit, o el que també reconeix públicament el fins ara president del Tribunal Constitucional espanyol, Francisco Pérez dels Cobos, en el seu discurs de comiat de la institució.
Així, mentre per bona part del món modern, democràtic i civilitzat la sentència del judici del 9N resulta insòlita pel que té de condemna a un acte estrictament polític, només cal repassar alguns titulars dels diaris de Madrid, l’endemà que inhabilitessin Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, per constatar que a la caverna mediàtica encara els ha sabut a poc.
Per exemple, El Mundo es lamentava que El desafiament de Mas li costa només dos anys d’inhabilitació i, per si fos poc, l’acompanya amb un destacat interior titulat Una condemna testimonial per un greu desafiament a l’Estat. Al seu torn, el diari Expansión, l’econòmic del mateix grup que El Mundo o el Marca, titulava Suau inhabilitació a Artur Mas pel 9N. El País titulava Mas, inhabilitat dos anys per desobeir a la justícia, acompanyat d’un aclaridor subtítol, El TSJ de Catalunya condemna a ’l’expresident’ pel referèndum il·legal del 9N. Per la seva part, Libertad Digital també semblava queixar-se que El TSJC condemna Mas a només dos anys d’inhabilitació pel 9N. L’ABC titulava El 9N els hi surt més car a les restes de «Convergència» que a Artur Mas, però per si algú es despistava de l’objectiu, en un destacat interior llençava la pregunta ¿Mas pot tornar a governar Catalunya després d’aquesta sentència?. Finalment La Razón, en un exercici poc habitual de sinceritat, titulava Inhabilitació al sobiranisme, tot i que igual que l’ABC, també preguntava als seus lectors ¿Creu que Artur Mas hauria d’allunyar-se definitivament de la política?.
I pensin, estimats lectors i lectores, que això és només un tast de tot el que s’ha publicat. Per tant, a falta de saber el desenllaç que li espera a l’exconseller Quico Homs, a la presidenta i la resta de sobiranistes de la Mesa del Parlament, i més enllà de què cap dels tres primers condemnats ara mateix podria presentar-se a unes eleccions, encara que la sentència no sigui ferma, de moment les conseqüències d’aquesta espiral espanyola ens presenten un horitzó judicial del tot insòlit en una democràcia. Ara espero que quan arribin les sentències del Suprem del judici a Homs, i la revisió de la del TSJC que podria augmentar delictes i penes, la resposta a Catalunya sigui més contundent que una cassolada i uns quants tuits. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field