Lleida
14 - 24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 maig 2018

Dignitat, unitat i investidura



Aquesta setmana ha vingut marcada per la negativa del president del Parlament, Roger Torrent, d’haver dut a terme dimarts la investidura de Carles Puigdemont per tornar a ser escollit com a president de la Generalitat, ja que ha deixat en evidència les tensions entre Junts per Catalunya i ERC, a més a més d’haver ensorrat o crispat els ànims de molts independentistes.
Personalment els diré que sóc dels que no reclamen heroïcitats a ningú que no estigui disposat a fer-les, però tampoc no entenc que en aquestes alçades del procés algú accepti responsabilitats de primer nivell a la política catalana i després no estigui disposat a plantar cara als reiterats intents d’anorreament, vexació i control absolut de la situació a Catalunya per part del Govern del Partit Popular. Per tant, crec que els que reclamen tocar de peus a terra amb la dificultat d’exercir efectivament la presidència des de l’exili al president Puigdemont, haurien d’aplicar-se aquest bany de realisme a l’hora d’entendre que l’Estat només busca la rendició total i la humiliació de l’independentisme i que, si cedim, no s’aturaran fins a passar-nos del tot per sobre i convertir-nos en autèntics mesells.
També els diré que considero una llàstima que alguns no vulguin tenir en compte dues grans lliçons que ens ha donat la Història com són el fet que De Gaulle recuperés França dels nazis des de Londres, o que el president Tarradellas mantingués la dignitat institucional de la Generalitat durant el Franquisme també des de l’exili. A més a més, entenc que després d’haver acusat el president Puigdemont de traïdor quan es va plantejar convocar ell les eleccions per evitar l’aplicació de l’article 155, que ara ERC reclami que la investidura no tingui conseqüències penals, és voler-se fer trampes al solitari. Sobretot, arran d’haver vist aquestes darreres setmanes que M. Rajoy i la bestioleta petita que té al costat no necessiten que el Parlament, els diputats o els líders independentistes facin res il·legal per inventar-se acusacions i pressionar els jutges per a detenir-los i empresonar-los, com continuen fent amb els Jordis, Junqueras i Forn.
Per tant, és evident que es creuen impunes, ja que malgrat que un diari espanyolista com El País hagi publicat que M. Rajoy es dedica a trucar els magistrats del Constitucional per pressionar-los tampoc no hi ha hagut cap escàndol, i que no s’aturaran a l’hora de fer el que calgui per a impedir qualsevol avenç de les llibertats o de la República a Catalunya. No oblidem que fa temps que els ha caigut la careta demòcrata que amagava la seva veritable ànima franquista i no tenen ni la més mínima vergonya a l’hora de fer sortir el ministre de Justícia assegurant que ben aviat els jutges inhabilitaran els actuals líders independentistes, o a polítics del PP amenaçant el president del Parlament i recordant-li que té filles petites.
Arribats a aquest punt, i amb el convenciment que per molt que claudiquem amb la investidura i deixem que ens dirigeixin des de Madrid, ells continuaran perseguint judicialment els independentistes, mantenint la injusta privació de llibertat dels presos polítics actuals i dels que volen que ho siguin pròximament, com ho demostra el fet que cada vegada siguin més els investigats, potser comença a ser hora de tenir en compte les seves debilitats per començar a actuar amb més intel·ligència.
Per exemple, avui tothom sap que des de la Moncloa necessiten garantir que no es convocaran eleccions catalanes pròximament per poder-se dedicar a neutralitzar Albert Rivera i a Ciudadanos, sobretot ara que hem conegut que ha iniciat una operació per fitxar a molts dels seus alcaldes i regidors de les poblacions espanyoles on no tenen pràcticament representació, amb la intenció d’aparèixer com una força consolidada a les eleccions del maig de l’any vinent.
Així que, benvolguts líders de Junts per Catalunya i ERC, els prego que mentre troben la millor fórmula per resoldre la situació, pensin també a mantenir la unitat independentista alhora que preserven la dignitat democràtica del país, i facin valdre les victòries morals i polítiques obtingudes els dies 1 d’octubre i 21 de desembre. Per fer-ho, només cal que tinguin ben present que, com va dir la precursora del moviment feminista, Concepción Arenal, “la dignitat és el respecte que una persona té de si mateixa, i qui la té no pot fer res que la torni menyspreable als seus propis ulls”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: