Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 octubre 2018

El PP en liquidació



M. Rajoy ha caigut després de 40 anys remenant les cireres, tot i que fa només deu dies semblava haver aconseguit un parell d’anys d’oxigen aprovant els pressupostos de la mà de Cs i PNB. Qui ens havia de dir que després d’haver perdut la iniciativa, i de protagonitzar algun intent desesperat de competir en espanyolitat amb l’Albert Rivera, Sánchez sabria llegir millor que ningú l’oportunitat d’aprofitar l’aïllament en què la corrupció i el tarannà despòtic havien col·locat al PP. El líder socialista només ha hagut d’apel·lar els 350 diputats a decidir entre aparèixer com els que permetrien la continuïtat de Rajoy o els participarien del canvi i la regeneració.
Així, Sánchez ha ressuscitat novament i, després de posar la Constitució i l’Estatut com a límit a l’apel·lació al diàleg amb els partits independentistes, de prometre mantenir el pressupost tan generós amb els bascs i de què Pablo Iglesias recollís el guant del canvi, ha acabat obtenint 180 vots a favor provinents de  PSOE, Podem, ERC, PDeCAT, el PNB, Compromís, Bildu i Nueva Canarias. Mentrestant, la fúria de Ciudadanos a qui tot plegat l’ha agafat amb el peu canviat no li ha permès corregir l’errada i ha quedat alineat amb la corrosió corrupta, l’immobilisme i la incapacitat d’assumir responsabilitats del PP, valors extremadament negatius que xoquen frontalment amb el seu discurs i posicionament polític del qual havia fet bandera. A partir d’ara, els recomano que comprin palometes i es posin còmodes, ja que després de lluitar per a veure qui humiliava i reprimia més les catalanes i catalans, els nostres drets i llibertats, amb violència, empresonaments polítics i exilis forçosos, ens preparem per assistir a una lluita sense treva ni pietat entre falangistes i neofalangistes del PP i Ciudadanos, amb uns populars amb el lideratge escapçat i en liquidació -ves qui ho havia de dir, oi Soraya?-, i un Rivera que pot veure com els socialistes amb l’acció de govern recuperen terreny perdut i esdevenen alternativa real. Mentrestant, un i altre competiran per cada una de les alcaldies i regidories que hi estaran en joc just d’aquí a un any.
Ara bé, que ningú s’enganyi, per molt diàleg que prometi Sánchez, no podem oblidar que va fer costat i va legitimar l’aplicació de l’article 155, que acaba d’insultar greument el nostre president i que vol endurir el Codi Penal per condemnar-nos per rebel·lió de debò quan els plagui.  Amb tot, com li va recordar el veterà diputat Carles Campuzano, “no es pot governar contra Catalunya”, i menys amb l’aritmètica que li ha quedat al PSOE, el que pot canviar el pes que a la balança tindran aquests pròxims mesos els diputats independentistes i republicans catalans. Tots tenim clar que la prioritat haurà de ser l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, tot i que l’escalada judicial on el PP ha portat el conflicte, la complexitat de la situació i el difícil joc d’equilibris que hi ha al Congrés dels Diputats no ho afavoreixen gaire d’entrada.Crec que no ens hem de fer massa il·lusions, però tinc l’esperança que vinguin temps de fer més que de dir, de destensar i dialogar. Per tant, i de moment, més enllà d’haver aconseguit finalment aixecar l’article 155, ja no haurem d’aguantar la supèrbia i el despotisme anticatalà i visceral de Rajoy, Soraya, Cospedal, Dastis, Català,  Millo i companyia, que no és poc. Recordin que com va dir el líder de la revolució de vellut, que va permetre acordar la separació amistosa de Txèquia i Eslovàquia, Václav Havel, “l’esperança no és el mateix que l’optimisme. No és la convicció que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa que allò té sentit, amb independència de com resulti”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: