Lleida
9- 24° C (sol)
97% 26 km/h

20 abril 2018

El PP ho acabarà podrint tot



L’escàndol sobre el màster en dret autonòmic suposadament falsejat per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, està adquirint unes dimensions còsmiques, i no parlo d’alterar uns quants currículums de dirigents polítics de diferents partits per inflar-los les seves gestes acadèmiques. 
Arran d’aquest cas, que la premsa ja ha batejat com el Mastergate, el món sencer s’està adonant que el PP s’ha convertit en el partit de la mentida i la corrupció sistèmica, i més enllà d’haver servit, de moment, per deixar en evidència les titulacions universitàries que es va inventar Javier Maroto, tots els que va obtenir Pablo Casado, en només 40 dies i sense fer exàmens, o la misteriosa desaparició d’un màster de la presidenta Ana Pastor al seu currículum de la pàgina web del Congrés dels Diputats, l’abast d’aquest fet pot acabar aconseguint fer plegar una dirigent del partit popular, i creguin que això fins ara no ho havia aconseguit ni el fet de conèixer les manipulacions judicials i policials de ministres, ni el finançament més que irregular del partit, ni cap dels escàndols de corrupció valorats en molts milions d’euros.
Però, així com la trama Gürtel ha servit per posar en evidència tot el que van arribar a corrompre políticament els successius governs populars d’ençà que el 1995 va arribar Eduardo Zaplana a la presidència del País Valencià, el Mastergate ja està servint per demostrar com, gràcies als executius del PP que han governat la Comunitat de Madrid des de la victòria d’Alberto Ruiz-Gallardón, també el 1995, han construït una gran xarxa d’influències i clienteles a través de les quals han fet i desfet el que els ha convingut, col·locant parents, amics i militants allà on els ha semblat necessari per afavorir empreses, promocionar jutges i fiscals, fer desaparèixer proves i multes, o regalar titulacions acadèmiques, entre altres favors.
La primera baula d’aquesta gruixuda i poderosa cadena que ha quedat al descobert és la de la Universitat Rei Joan Carles (URJC), una institució pública docent impulsada pel PP madrileny el 1996. Des d’aleshores, els governs populars l’han cobert de subvencions i, entre el cos docent i administratiu, hi han situat la parentela i personatges que els ha convingut per fer girar la roda de les influències. Però la sensació d’immunitat amb la qual han actuat ha estat tan gran que els ha portat a acabar cometent massa despropòsits. Així, gràcies a les noves investigacions periodístiques que anem coneixent, estem descobrint com un dels magistrats més conservadors del Tribunal Constitucional, Pedro José González-Trevijano Sánchez, era precisament el rector de la URJC quan Cifuentes hauria aconseguit el seu màster. González-Trevijano va deixar el càrrec el 2013 quan, a proposta del Partit Popular, va ser designat membre del TC.
Amb tot, la part més sucosa d’aquest lamentable i fosc episodi vindria després, quan el seu successor al rectorat de la Universitat madrilenya, Fernando Suárez, va haver de deixar el càrrec el 2017, avançant les eleccions del final del seu primer mandat sense optar a la reelecció, acusat d’haver plagiat com a mínim una quinzena de publicacions acadèmiques d’altres col·legues. Ara també s’ha sabut que Cifuentes, que casualitats de la vida té una germana doctorada en aquesta universitat, amb una tesi dirigida per aquest exrector amic del plagi, s’hauria negat a investigar oficialment aquestes acusacions de plagi, per intentar tapar un escàndol, que gràcies a investigacions periodístiques ara sembla que la portarà al final de la seva carrera política, com a mínim al capdavant de la Comunitat de Madrid. 
La cirereta tragicòmica d’aquest escàndol, per ara, la posen el saber que a la Universitat Rei Joan Carles els afiliats del partit ultra Vox tenien un descompte del 50% en el màster de Governança, Màrqueting Polític i Comunicació Estratègica i que, segons ha denunciat un sindicat policial, també està en el punt de mira per una trama en la qual presumptament hauria posat les “facilitats” necessàries per a l’obtenció de graus universitaris falsejats per part d’uns 200 comissaris o inspectors de la Policia Nacional.
Així, el partit que ens enganya amb els màsters, els sobres plens de diners en B amb els que cobraven sobresous, les promeses d’inversió pública o d’augment de les pensions, i que prèviament ja ho havien fet amb la Guerra d’Iraq, els filets de plastilina negra que sortien del Prestige cap a les costes gallegues, dels autors de l’atemptat de l’11-M a Madrid, o els accidents del metro de València, de l’AVE a Compostela o de l’avió Yak-42 a Turquia, per citar alguns exemples coneguts, ara també intenta que el creguin amb la falsa violència que intenta atribuir al moviment independentista català, prenent-nos a tots per rucs i obviant completament allò que l’expresident nord-americà Abraham Lincoln ja deia a mitjans de segle XIX: “Podràs enganyar a tothom durant algun temps; podràs enganyar a algú sempre; però segur que no podràs enganyar sempre a tothom”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: