Lleida
18 - 35° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2018

Espanyols, Franco no ha mort



La corrupció que ofega el Partit Popular i el perill de perdre el seu espai en favor de Ciudadanos, amb qui competeix en espanyolitat, han tornat a provocar l’enèsim anunci del govern espanyol dient que mirarà de liquidar la immersió lingüística a l’escola catalana, ara aprofitant la vigència de l’article 155.
D’aquesta manera M. Rajoy espera forçar l’independentisme a abandonar el pols amb l’unionisme, alhora que pica l’ullet als sectors més durs del neofranquisme espanyol, esperant que tot plegat els servirà per retenir uns quants d’aquests vots en les cada vegada més estratègiques eleccions municipals, europees i, de moment, als parlaments autonòmics de 13 comunitats, previstes pel 9 de juny del 2019 –això suposant que no acabin convertint-se també en generals–, i davant de l’amenaça cada vegada més evident que acabin donant suport a Albert Rivera.
Estic convençut que l’amenaça de modificar les normes de matriculació dels escolars per incloure una casella que faci possible que els pares que vulguin eludeixin l’escolarització en català, malgrat ser un somni i un desig, humit i íntim, dels feixistes espanyols és un farol en tota regla.
Només cal observar que aquesta idea és il·legal i xoca frontalment en contra d’allò que diu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada per una àmplia majoria del Parlament, cal que tots tinguem present que ataca el model d’èxit i d’ampli consens d’escola catalana, que ha permès generar bona part de la cohesió social de Catalunya, i ha garantit la convivència amb els alumnes vinguts d’arreu de l’Estat primer, i del món darrerament, que mai han estat separats dels nascuts aquí per raó de llengua.
Així, malgrat que alguns s’hagin excitat i escrit articles que afirmen amb rotunditat i de manera solemne que la immersió lingüística ha de ser eliminada per la via de la reforma constitucional, crec que en realitat estem assistint a una nova amenaça adreçada als dos milions de catalans que votem independència, que ens porti a pensar que si persistim amb aquest desafiament a l’Estat, en lloc de ser lliures, encara empitjorarem i haurem d’acabar suplicant que ens deixin fer algunes classes en català.
Ep, que ningú s’enganyi, Aznar i la FAES ja van deixar escrit a finals del segle XX que el principal repte per la supervivència d’Espanya era el d’eliminar el model d’escola i la llengua pròpies de Catalunya, destruir els mitjans públics, suprimir els Mossos i controlar cada cèntim de les finances de la Generalitat. Per tant, fa anys que malden per mirar d’adoctrinar els infants catalans, espanyolitzant-los, i arran de la nova derrota d’aquest 21-D segur que encara ho desitgen amb més intensitat.
Però la realitat és obstinada, i les professores i els educadors que tenim aquí majoritàriament uns grandiosos professionals que propicien que els alumnes catalans obtinguin resultats per sobre de la mitjana de la Unió Europea, de l’OCDE i d’Espanya en l’informe PISA, fins i tot en llengua castellana on arriben a superar els estudiants d’altres zones de l’Estat on només estudien en castellà.
A més a més, a Catalunya els pares i mares tenim dret a triar el centre escolar on volem portar els nostres fills, però és el centre i els professionals que hi treballen qui decideixen el projecte educatiu i lingüístic; pel que qualsevol canvi en aquest sentit generaria un rebuig tan ampli i contundent de la comunitat educativa, com la vaga general indefinida i amb el suport de les famílies de l’alumnat que hi va haver a les Illes Balears fa pocs anys, quan el PP va voler eliminar el català de les seves aules.
Per tant, el fet que un partit que ja només obté 4 diputats a Catalunya estigui duent a terme la recentralització del poder més gran dels darrers 42 anys a l’Estat espanyol, repartint-nos cops de porra per doblegar-nos i fer-nos creure, empresonant i obligant a exiliar-se els nostres polítics, i que encara ens obliga a tornar a lluitar per mantenir el català a l’escola, entre altres drets i llibertats fonamentals sense que ningú s’immuti només deu voler dir que, per als espanyols, Franco no ha mort. Ara més que mai convé que no oblidem que, com deia Nelson Mandela, “ser lliure no és només soltar-se les cadenes, sinó viure en una forma que respecti i millori la llibertat dels altres”. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: