Lleida
-1 - 10° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 desembre 2017

I ara què? Ara Catalunya



Com era previsible, la resposta de l’Estat a la massiva afluència de votants durant tot el diumenge passat, malgrat les garrotades, tensions i atacs comesos pels cossos i forces de seguretat espanyols, no s’ha fet esperar.
De les mentides, negacions absurdes de la realitat i noves amenaces dels poders de l’Estat que hi va haver de seguida, hem passat a noves actuacions judicials contra alguns dels símbols del procés i del país, com les declaracions a l’Audiència espanyola, dels presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, de l’ANC, Jordi Sànchez, i del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, sota l’amenaça de ser, fins i tot, empresonats.
Mentre la comunitat internacional condemna la violència d’Estat emprada diumenge passat i fa crides al diàleg i oferiments de mediació, també reclamades pel president Puigdemont, cal afegir-hi altres mostres ben evidents de bel·ligerància espanyola en altres camps com el decret que facilita que les empreses puguin anar-se’n ràpidament de Catalunya, entre altres grans gestos seductors per part de l’statu quo actual.
Però avui diumenge encara ens queda per assistir a un nou episodi promogut per l’unionisme més radicalitzat, on veurem quants manifestants de l’autoanomenada minoria silenciosa són capaços de convocar els ultres espanyolistes provinents d’arreu de la geografia espanyola, que si bé tenen tot el dret del món a manifestar-se, només faltaria, caldrà comparar el civisme, el respecte i la tolerància amb els que actuen sempre els sobiranistes, amb les formes i els actes que duran a terme els nostàlgics de la Falange i la resta del sainet que els acompanyarà amb autocars i trens enviats a la seva particular creuada contrària a la independència.
A tot plegat, la resposta catalana arribarà previsiblement dimarts a la tarda, quan el president i el Govern podran informar dels següents passos a dur a terme gràcies, sobretot, als centenars de milers de catalanes i catalans que, voluntàriament i tot i la repressió policial, vam defensar i protegir els col·legis electorals, les urnes i les paperetes, per a permetre que més de 2 milions poguéssim votar en el referèndum aquest que Rajoy diu que no es va celebrar.
Personalment, i tenint en compte tot el camí recorregut, crec que cal seguir amb el full de ruta establert i demostrar al món que anem seriosament, i que no portem anys lluitant i treballant per fer-nos enrere a l’hora de la veritat. Per tant, sóc dels convençuts que cal dur a terme l’anunciada proclamació de la independència, sense presses però sense pauses, tal com ho va expressar el mandat democràtic al referèndum.
Aleshores, la situació canviarà radicalment, res serà senzill ni tornarà a ser igual. Ens caldrà tota la serenitat del món per no caure en el parany dels seus atacs verbals, de la seva supèrbia moral i la indignitat amb la qual volen aniquilar la nostra identitat. Ho intentaran tot i de qualsevol manera, però hem de ser conscients que res no tornarà a ser igual, que mai més podrem tornar a considerar les institucions de poder espanyoles de la mateixa manera i, especialment, que caldrà continuar fent costat als nostres representants públics que, valents i determinats, no estan fent res més que allò que durant anys una majoria de ciutadanes i ciutadans els hem demanat que facin.
Per tant, tot i les incerteses, neguits i ansietats que de ben segur ens genera a molts el terreny absolutament nou en el qual ens movem ara, cal que tinguem una gran certesa molt clara: ho tenim a tocar. Gràcies a la revolució dels somriures que estem protagonitzant col·lectivament, mai hem estat tan a prop d’alliberar-nos de la corrupció, la intolerància amb la diferència, la decadència moral i la falta de principis democràtics que impera a Espanya.
O, si m’ho permeten i dit en positiu, mai com ara hem tingut tant a l’abast l’oportunitat d’abraçar la llibertat que ens permetrà modernitzar el país, reforçar els nostres drets, millorar l’economia i, en definitiva, aconseguir el benestar i la qualitat de vida que, per nosaltres mateixos, som capaços de generar. I per finalitzar aquest escrit permetin-me que els recordi aquella brillant frase de Sèneca que diu: “Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure-hi sempre, i no retrocedir mai”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field