Lleida
20 - 35° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 juliol 2018

Jutges i ‘manada’ d’energúmens



La indignació s’ha apoderat aquesta setmana dels carrers de l’Estat espanyol, com feia molt temps que no es veia, arran de la sentència judicial dictada dijous per l’Audiència Provincial de Navarra, la qual només condemna a 9 anys de presó els cinc homes, coneguts com La Manada, que van ser jutjats acusats d’agredir i violar en grup una jove de 18 anys durant els Sanfermines del 2016. Malgrat que durant el judici s’ha considerat provada l’existència de relacions sexuals forçades i repetides durant els moments en què es van produir els fets,  els jutges condemnem a una pena menor, de la qual ja n’han complert 2 anys, per un delicte d’abús sexual amb prevalença i no pel d’agressió sexual o violació. El més paradoxal i injust d’aquest cas és que, en les 371 pàgines del text de la sentència hi relaten el que a ulls de la majoria és una violació, del qual n’he traduït dos paràgrafs per si algú encara en té algun dubte: “Envoltada per cinc homes, d’edats molt superiors i forta complexió (...) la denunciant es va sentir impressionada i sense capacitat de reacció”. “En els dos últims vídeos (la víctima) està amagada, acorralada contra la paret per dos dels processats. Va expressar crits que reflecteixen dolor (...) Les imatges evidencien que la denunciant estava atemorida i sotmesa a la voluntat dels processats”. Amb tot, el que per a moltes persones de bé és el més indignant és el vot particular d’un dels magistrats que, en lloc de veure-hi la violència evident per gairebé tothom menys per ses senyories, i l’abús de força i superioritat que condemnen els altres dos jutges, ell interpreta excitació de la víctima en els vídeos de l’agressió, pel que considera que s’hauria d’absoldre a La Manada d’energúmens. Per si encara no han deixat de creure en la justícia espanyola i en el teòric estat de dret en el qual hauria de garantir cal que sàpiguen que malgrat trobar-se en presó preventiva gairebé dos anys després de ser detinguts, dos d’aquests salvatges, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo, segueixen percebent el 75% del seu sou de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit, respectivament, tot i estar suspesos de funcions. A més a més, cap dels dos serà expulsat fins que la polèmica sentència sigui ferma, tot i que tant Cabezuelo com Guerrero tenen pendent un altre judici per una nova suposada agressió sexual a una jove de 21 anys a Pozoblanco (Còrdova), que s’hauria produït el maig de 2016, només dos mesos abans d’aquesta altra per la qual ara els han condemnat. Arribats a aquest punt, cal tenir ben present que aquest cas va aixecar una forta controvèrsia perquè es va fer un judici paral·lel a la víctima, posant en dubte la seva versió, pel que ara que hem conegut la decisió dels jutges, d’aquells que ens haurien de protegir a tots, però especialment als col·lectius més vulnerables i indefensos, com a societat cal que diem prou d’una vegada. Així, per no prendre mal del tot, i que germans, pares, fills o amics no es vulguin prendre la justícia per la seva mà, hem d’eradicar actituds i decisions que en lloc de donar seguretat a les dones, acaben provocant l’efecte contrari, i fent que les víctimes de violacions se sentin indefenses i tinguin dubtes a l’hora d’acudir a la justícia, per si encara seran condemnades elles moralment. Com diuen des de l’associació de Dones Juristes, sentències com aquesta atempten contra la llibertat sexual de les dones, desdibuixen el significat del consentiment i reforcen la creença que la víctima ha d’escollir entre enfrontar-se als agressors o cedir com a mal menor. Qui en aquestes alçades encara no hagi entès que les dones tenen dret a vestir, viure i comportar-se com vulguin, sempre que no facin mal a ningú, crec que no es mereix viure en llibertat. I aquí podríem començar pels prehistòrics masclistes que no han après que quan una dona diu no és no, però potser caldria continuar per la mateixa desacreditada i patètica justícia que contribueix decisivament a perpetuar patrons sexistes i patriarcals. Recordin que, com ja ens advertia fa quatre segles el reconegut escriptor Francisco de Quevedo, “allí on hi ha poca justícia és un perill tenir raó”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: