Lleida
18 - 32° C (sol)
97% 26 km/h

18 setembre 2018

La Justícia espanyola no és igual per a tothom



Onze anys i un dia després que saltés el cas Nóos, com una peça separada del cas Palma Arena, i vuit mesos després de la finalització del judici, aquesta setmana s’ha fet pública la sentència, que absol la infanta Cristina amb una multa de 265.088 euros i condemna a 6 anys i 3 mesos de presó Iñaki Urdangarin, i una multa de 512.553 euros.
Igualment, el soci d’Urdangarin en aquesta trama, Diego Torres, ha estat condemnat a 8 anys i 6 mesos de presó, i a una multa d’1.723.843,10 euros. La seva dona, que també ha estat absolta, haurà de fer front a una multa de gairebé 345.000 euros. Finalment, Jaume Matas, expresident balear, ha estat condemnat a 3 anys i 8 mesos de presó, i a 7 anys d’inhabilitació i a 4 altres membres de l’administració balear a penes de menys de 2 anys de presó, que poden substituir-se pagant multes. La resta dels 17 acusats han estat absolts.
Aquesta sentència ha obert un intens debat social i polític sobre si la llei s’aplica per igual a tots els ciutadans o fa diferències en funció de la seva condició i posició, ja que la Fiscalia demanava 19 anys i mig de presó per a Urdangarin, 16 i mig per a Torres per haver-se apoderat de més de 6 milions d’euros procedents d’administracions públiques i, entre altres delictes, van deixar de tributar a l’Estat espanyol part dels seus beneficis. 
El tribunal ha considerat Urdangarin culpable de prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i de dos delictes contra la hisenda pública. Sobre la seva dona, la infanta Cristina, el tribunal dóna la raó a la Fiscalia i només li imposa una multa per haver-se beneficiat econòmicament dels delictes comesos pel seu marit, per un import que segurament acabarem pagant tots i que fins i tot és inferior a la multa imposada a l’ANC per haver fet una gigaenquesta a la ciutadania. Però en el cas de l’exduc de Palma, les penes imposades per cadascun dels delictes és inferior a tres anys i, tot i que sumen més de 6 anys en total, tot indica que s’agafarà a aquest argument per evitar el seu ingrés a presó, pel que caldrà veure com acaba tot plegat.
Per si això no fos prou gros, també hem conegut que el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, hauria presumptament evitat que s’obrissin diligències contra dos presidents autonòmics del PP, contradient els informes previs dels fiscals territorials, que demanaven que fossin investigats. Així, el de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, hauria d’haver estat investigat per formar part de la trama Púnica per haver comès els possibles delictes de suborn i frau, i dels quals ara és acusat directament pel jutge Eloy Velasco. Al seu torn, el de la Rioja, Pedro Sanz, ho hauria d’haver estat per un presumpte delicte urbanístic, legalitzant una promoció d’habitatges entre els quals hi havia un xalet de la seva propietat.
El més curiós d’aquest altre escàndol que revela fins a quin punt està en perill l’estat de dret espanyol, és que la imposició de la jerarquia de la Fiscalia General de l’Estat a l’hora de protegir als presidents autonòmics populars ha estat la inversa al cas per posar les urnes el 9N. En aquella ocasió, la junta de fiscals no va veure indicis de delicte en l’actuació del president de Catalunya Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs, però el fiscal general, aleshores Eduardo Torres-Dulce, va imposar la jerarquia per actuar i querellar-se.
Però, malauradament, tots aquests casos en els quals no queda dubte que el fiscal general que nomena el Govern espanyol serveix descaradament els interessos del partit polític que l’ha situat al càrrec, en lloc de fer-ho a garantir que tota la ciutadania tingui el mateix tracte de la justícia, no són fets aïllats. També aquests dies estem assistint a noves revelacions que confirmen com les clavegueres de l’Estat, a través de la denominada operació Catalunya, van intentar combatre l’auge de l’independentisme a Catalunya, que ja apuntaven les converses d’Alicia Sánchez-Camacho al restaurant La Camarga, amb l’amant ofesa de Jordi Pujol Ferrusola; i del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz al seu despatx amb l’excap de l’Oficina Antifrau; i amb les lluites intestines entre alts càrrecs policials que van intervenir i que ara deixen al descobert, la guerra bruta i la fabricació de proves falses o més que dubtoses per debilitar o destruir un projecte polític català.
No sé vostès estimats lectors i lectores, però un servidor no acaba d’entendre com pot ser que la ciutadania espanyola no es reveli ni una mica davant de tot això, però si els he de ser sincers, ja no m’importa. Ara, l’únic que espero és poder votar amb el conjunt de la ciutadania de Catalunya per escollir deixar enrere la decadència moral i política espanyola i crear un nou Estat, amb més justícia social, progrés, benestar i igualtat d’oportunitats per a tots i totes.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: