Lleida
19 - 36° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

21 agost 2018

Puigdemont farà caure M. Rajoy



No em negaran que la paranoia en la qual el president Puigdemont ha fet caure al govern espanyol seria del tot còmica, si no fos per la magnitud de la tragèdia que viuen 9 famílies catalanes i els seus entorns, en tenir als Jordis i als consellers entre la presó i l’exili. Mai m’hauria pensat que la rancúnia, la ràbia que ja no s’esforcen ni a dissimular, ni la voluntat d’escarnir i humiliar públicament Catalunya, a través de la figura del seu president, arran d’haver-los ferit l’orgull amb el resultat de les darreres eleccions, els faria perdre el sentit del ridícul d’aquesta manera. Si ens pensàvem que després de fracassar amb l’intent d’intimidar l’independentisme i fer-li perdre el plebiscit del 21-D en tindrien prou i haurien après la lliçó, per comprovar que no només cal veure la sobreactuació de tenir novament milers de policies mobilitzats, ara escorcollant maleters de cotxes, vigilant aeròdroms, fronteres i ports. Tot plegat per haver-se inventat uns delictes per detenir-lo que cap altre país civilitzat i democràtic reconeixerà mai, pel que no poden emetre l’euroordre contra l’expresident que els permetria acabar amb la seva llibertat. El més trist és que no ho fan per haver declarat la independència, sinó per haver defensat la dignitat d’un poble que no vol continuar sent manipulat, i acabant amb una democràcia pervertida per unes elits que pretén seguir enriquint-se i enganyant la gent. Aquí cal afegir-hi el nou paperot que va haver de jugar el rei al Fòrum Econòmic de Davos, intentant fer creure als líders del món que Espanya encara és un estat de dret, malgrat fa temps que ha deixat de semblar-ho i ja ho comenci a dubtar tothom. Qui sap si el Borbó potser ho ha fet com a coartada per quan no vulgui sancionar el decret de nomenament. Així, la manca de respecte cap als drets democràtics més elementals, inclosa la separació de poders, els ha portat a demanar la impugnació preventiva del Ple al Parlament de Catalunya del pròxim dimarts, només per impedir per tots els mitjans possibles una nova investidura de Carles Puigdemont. Però M. Rajoy i aquella bestiola petita que té a la vora han perdut l’oremus, el pànic s’ha apoderat d’ells i s’han posat histèrics, fins al punt d’exposar-se a múltiples querelles per prevaricació, per les quals de moment ja ha rebut les clares reprimendes del Consell d’Estat –si volen gaudir de la bufetada, els recomano donar un cop d’ull a la llista plena de septuagenaris amb pedigrí espanyolista que l’integren–, i la dels lletrats i jutges del mateix Tribunal Constitucional, que fins ara li havia dit amén a tot i ara no li han admès a tràmit el recurs, tot i haver condicionat la investidura a la seva assistència al Ple. Mentrestant, des del Partit Popular continuen pensant que tot plegat els ajuda a continuar tapant l’evident corrupció sistèmica que havien muntat, i que després de tots els múltiples escàndols judicials ja admeten els implicats que fins ara la negaven. Però per sort, el president ha decidit plantar-los cara amb la força que li dóna haver rebut l’ampli suport de la ciutadania a les urnes, defensant amb arguments inapel·lables que els vots i la voluntat dels catalans són sagrats, pel que no podem abaixar el cap i permetre’ls que ens imposin el president que ells vulguin, perquè llavors haurem perdut el que amb tant esforç hem preservat aquests darrers 300 anys, la dignitat d’un poble mil·lenari, que ha decidit fer-li costat i acompanyar-lo fins al final. D’aquesta manera, i preservant el bé més preuat que tenim, la unitat d’acció sobiranista, el president ens ha donat una nova lliçó, ha evidenciat davant del món la incultura democràtica i franquista que impera a l’Estat espanyol, alhora que no ha permès que l’unionisme i els seus poders fàctics, aquells que van perdre les eleccions en les quals “ara sí que van votar tots”, ens derrotessin amb el 155. Insistint amb la necessitat de restaurar el Govern i el president legítims, Puigdemont i el seu entorn han evitat que ens censuréssim nosaltres mateixos d’entrada, com alguns fins i tot dins de les files independentistes estaven suggerint fa dies. La setmana vinent tornarà a ser apassionant informativament, pel que caldrà estar amatents a veure què passa, però s’imaginen que un home pràcticament sol i al qual molts donaven per acabat, aconsegueix derrotar a Goliat i fer caure al polític que porta més anys al Govern de l’Estat? Permetin-me que acabi exposant-los que sóc dels que pensen que ni el president ni els consellers a l’exili han de tornar aquí sense garanties de llibertat, ja que segur que seran immediatament detinguts, humiliats i sotmesos a càstig i escarni públics, com han fet amb la resta de presos polítics. Per tant, com que la investidura a distància o per delegació no està explícitament prohibida, en un ordenament jurídic com el nostre vol dir que està permesa, i sobretot no oblidem que, com va dir l’escriptor i artista nord-americà John Roderigo Dos Passos “podeu arrencar l’home del seu país, però no podeu arrencar el país del cor de l’home”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: