Lleida
15-24° C (pluja)
97% 26 km/h

22 setembre 2017

Urnes criminals



L’Estat espanyol ens ha sorprès aquesta setmana amb un altre ridícul majúscul, amb l’amenaça als responsables polítics, funcionaris i empreses proveïdores de la Generalitat, que si acaben comprant les 8.000 urnes de metacrilat que fan falta per a celebrar eleccions, consultes populars i altres formes de participació ciutadana.
Tant hi fa si a Catalunya tenim competències per a organitzar processos electorals, o que Andalusia ja tingui urnes comprades fa temps sense que ningú hagi posat el crit al cel. De fet, qualsevol persona amb principis democràtics elementals té clar que tractar les urnes com l’instrument d’un delicte, a banda de ser el que fan les dictadures, és la manera més ràpida i patètica de criminalitzar la democràcia i la voluntat popular de la majoria de catalans i catalanes.
Per això, els que creiem que les urnes són part de la solució i no pas un problema, celebrem que el Govern català hagi fet el primer pas per comprar les urnes que es necessiten, entre altres ocasions, per a celebrar el referèndum. D’aquesta manera, el departament de Governació que dirigeix Meritxell Borràs, ha fet evidents la determinació i el compromís sobre l’organització, convocatòria i celebració del referèndum, que tot just va tornar a ser refermat per l’executiu català en ple i per escrit, en l’acte solemne celebrat al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat el dia 21 d’abril.
Però aquesta nova amenaça dels poders espanyols que mostra que el procés d’independència no té marxa enrere i que està arribant el moment decisiu, ha provocat una reacció molt intel·ligent dels sobiranistes, que ràpidament han llençat una campanya per les xarxes que s’ha fet viral en poques hores, proposant que la ciutadania de Catalunya apadrinem urnes, les comprem entre tots els que vulguem participar-hi i les cedim al Govern de la Generalitat.
Tot plegat també ens ensenya que les catalanes i els catalans ja no tenim por d’un Estat espanyol que és incapaç d’oferir cap solució als nostres anhels i demandes, més enllà d’amenaçar-nos amb inhabilitacions i penes de presó, mentir-nos i castigar-nos, siguem independentistes o no, deixant-nos sense inversions públiques en infraestructures bàsiques, impugnant lleis tan humanes i indispensables com les de la pobresa energètica, o deixant el control policial de passaports de l’aeroport de Barcelona gairebé sense efectius, entre tants i tants altres greuges.
Per tant, estigueu convençuts que no ens regalaran res, però tingueu clar que no hi ha cap independentista que hagi deixat de ser-ho per les amenaces i actuacions dels poders de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. En canvi, jo en conec més d’un que no ho era, però si ha tornat en veure barbaritats com que, només amb el que acabarà costant el nyap de la plataforma Castor es pagaria el cost de més de 400 referèndums, o de les beques menjador de tot el país durant més de 20 anys.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field