Lleida
-2 - 9° C (sol)
97% 26 km/h

23 febrer 2018

Un 2018 apassionant



Una vegada superades les festes nadalenques ens toca encarar els importants reptes als quals hem de fer front aquest any 2018. Des d’una òptica personal i per mirar de fer-los més digeribles a les estimades lectores i als benvolguts lectors, els abordaré de manera sintètica i des de perspectives de més a menys proximitat.
Així, una de les conclusions molt compartides per un ampli i divers ventall d’amics, coneguts i saludats lleidatans, és el contundent divorci que s’ha produït aquest 2017 entre bona part de la ciutadania i l’alcalde Àngel Ros. Mai tantes lleidatanes i lleidatans havien reclamat amb tanta insistència la dimissió del paer en cap, en concentracions i actes culturals, esportius i socials. 
Per tant, crec que un dels reptes més importants que viurem a Lleida aquest any serà el que afrontaran aquells que legítimament esperen poder impulsar una altra manera de governar la ciutat, després de 38 anys en què ens hauran manat els mateixos, per visualitzar-se com l’alternativa real, on l’amic Toni Postius surt com a favorit, tot i que sembla clar que des d’ERC i C’s també hi voldran dir la seva, sense menystenir els Comuns ni qualsevol de les altres opcions, fins i tot que l’actual alcalde intenti, com l’au Fènix, ressorgir de les seves cendres i tornar a quedar l’opció més votada. En aquest sentit, encara que mai diguis mai, ara per ara no veig al bo d’en Fèlix Larrosa ni a la simpàtica Montse Mínguez disputant-li el lloc. Haurem d’estar atents però.
Pel que fa a l’àmbit territorial, les comarques de Lleida continuaran havent de lluitar per situar-se com a important destí turístic interior per aprofitar encara més tot el seu potencial, més enllà de la neu, on ja estem força ben posicionats; així com nous potents projectes empresarials que garanteixin un desenvolupament econòmic de futur que ens permeti seguir generant riquesa, ocupació i benestar, més enllà de la potent indústria agroalimentària que ja tenim impulsada.
En l’àmbit nacional estic cada dia més convençut que aquest any necessitem que ERC, especialment, però també Junts per Catalunya, amb un Partit Demòcrata que ja ho ha començat a fer clarament, siguin capaços d’aparcar els seus legítims interessos de partit, i superar les evidents diferències que s’han generat aquestes darreres setmanes i mesos entre els entorns d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, i tornar a anar a la una, ja que si no ho fan encara serà més difícil restablir el govern legítim del President i aconseguir que tornin a casa els presos i exiliats polítics que ens han permès arribar fins on no ho havíem fet mai. Però el més trist és que sobretot perdrem l’èpica generada amb la proclamació de la República aquest 2017 i l’oportunitat de desenvolupar-la per crear un país més net, pròsper i amb igualtat d’oportunitats de futur per als nostres infants.
Pel que fa a l’Estat espanyol sincerament els he de dir que, ara com ara, crec que és una causa perduda, però crec que el principal repte és el de recuperar la credibilitat moral de qui exerceix el poder i la motivació amb què ho fa; ja que la seva imatge exterior ha quedat molt tocada per com han actuat amb Catalunya, més enllà de la corrupció sistèmica que l’assola. En l’àmbit intern estic convençut que la desafecció i el poc respecte de la societat espanyola en general cap a la manera com l’Estat i els seus poders usen les seves capacitats, ja siguin en positiu per estimular l’economia social, o punitivament i de manera repressiva per defensar-se, auguren un creixement de la indignació amb la desigualtat i l’exclusió que generen les actuals elits dirigents, incompetents i impotents per afrontar els problemes reals de la societat.
Pel que fa a la resta del món, crec que Europa necessita que es torni a formar un govern alemany capaç d’exercir el lideratge a la zona amb la col·laboració del nou govern francès, i que s’aconsegueixi pactar un Brexit suficientment tou com per permetre que es mantinguin les relacions essencials amb la Gran Bretanya. 
En relació a Amèrica espero i desitjo que les eleccions de mig mandat als EUA redueixin la perillosa majoria republicana a les dues cambres legislatives i, així, la capacitat d’acció actual de Donald Trump, que li impedeixi seguir jugant amb foc amb Corea del Nord i posant en perill la sostenibilitat del planeta.
Per tant, passi el que passi amb tots aquests reptes d’aquest any i amb els que vindran que no podem ni imaginar, recordin que tot dependrà de nosaltres i de l’actitud amb la qual els afrontem, ja que com va dir el gran novel·lista Victor Hugo, “el futur té molts noms. Per als dèbils és l’inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Però per als valents és l’oportunitat”



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: