Lleida
8-24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

24 octubre 2017

¿Cal infantilitzar les obres d'art?



M’arriba un WhatsApp de la Txell de Som d’art convidant-me a la inauguració ART xic, les pintures més famoses del món com mai les has vist (15 setembre-4 novembre) exposició col·lectiva de la galerista de Tàrrega Alba Vilamajó. Decideixo anar-hi, malgrat no ho vegi clar. És la manera de sortir de dubtes sobre si ART xic fa referència a recreacions miniaturitzades d’obres d’artistes emblemàtics, o respon a l’adaptació d’aquestes peces per ser visionades pels més menuts. Sorprenentment, la cosa va en dues direccions... 
Abans de dir la meva, em posiciono: malfio de les ofertes artístiques, literàries, cinematogràfiques... que s’aixopluguen sota l’etiqueta “per a infants”. Solen emmascarar l’arrogància que plana en la nostra relació amb nens i nenes. Que tot rau en com els veiem a l’hora d’educar-los: ¿adults petitons, infants fràgils que cal protegir, persone(te)s que posseeixen maneres pròpies d’interpretar el món? Em surt la mestra. M’agrada l’art, la música, l’arquitectura, la poesia que no segueix recepta, ni consigna didàctica. Si de cas una: fer-ho al ritme que les obres imposen. Si les adaptem als infants, corren el risc d’esdevenir “Castillos de arena frente a la verdadera arquitectura” que diu Lolo Rico de Alba a propòsit de la pseudo-literatura infantil. Atès que les obres d’art tenen poder per a comunicar amb els infants, ¿cal adulterar-les? De petita, quan més flipava era veient les pel·lis dels grans. M’oferien mons prohibits sense que ningú abaixés el llistó. Lewis Carroll: cap llibre mereix ser llegit als 10 anys si no paga la pena llegir-lo als 50... 
Torno a l’exposició. Malgrat els recels, m’ha picat. Els nou artistes presents a la sala, majoria lleidatana, se’n surten amb desigual sensibilitat per establir complicitats. El paper dels infants no és el d’uns simples destinataris, ni el calidoscopi a través del qual els artistes enfoquen les obres. Els resultats d’algunes de les peces, són d’una frescor sorprenent. Remato: la literatura, l’art, el cinema..., són mitjans per reflexionar i conèixer el món des del plaer. Si els petits ho perceben així, se’ls obre la porta a fantasiejar, imaginar, somniar. Amb tot, ¿cal reduir els grans clàssics a obres xiques amb l’objectiu d’atreure la mirada dels nens i de les nenes? ¿Confiarem que són capaços de criteri? Tornaré a veure l’exposició amb la més menuda de la família. Menuda ella! Estaré molt atenta a com ho interpreten els seus surrealistes ulls. 
Si més no, l’exposició m’ha servit per a l’article setmanal. També per airejar un debat mai tancat. Gràcies, Txell!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field