Lleida
19 - 35° C (sol)
97% 26 km/h

24 juny 2018

Darrere l'espill



Malgrat la coqueteria, o degut a ella, ja no m’agrada com abans contemplar-me al mirall. No pels estralls que el temps em va escu(l)pint al rostre. M’he cansat de veure-hi reflectits els personatges que la vida m’obliga a representar. Aviso: avui tinc el dia melodramàtic. A l’adolescent Harry Potter i la pedra filosofal, la fetillera Rowling descriu un mirall, el de Gised, que no reflecteix la imatge de qui es contempla, sinó la dels seus desigs inconfessables. Tant de bo el tingués a mà. Com que ja no m’enamora mirar-me (nota erudita: mirall ve del llatí vulgar miror: meravellar-se, admirar), a passeig els miralls!... 
“Ho tens difícil”, xiuxiueja el fantasma que ronda pel piset. “És a vessar de miralls, mirallets i mirallots. Vagis on vagis n’hi ha més d’un”, afegeix burleta. El que ell no sap és que la lloriguera on perpetro aquests articles s’amaga rere una porta... sí, revestida d’espills! Com que no em puc fer amb el de Gised, és el matemàtic Lewis Carroll qui m’inspira a desenvolupar magistralment la idea del mirall com a entrada a un món invers i inversemblant. I, qual Alícia seduïda pel somriure enigmàtic del gat de Cheshire, travesso l’espill i m’endinso en la cambra secreta. Estar darrere l’espill em deslliura de l’obligació de la representació social, i em permet ser una altra. Descobrir, d’amagototis, qui sóc realment. És també una manera onírica d’entrar en la més primària de les soledats. ¿O és més poètic dir solituds?  
¿Han pillat que he escrit darrere l’espill i no darrere el mirall? En començar els recordava, mestreta sóc, l’etimologia de la paraula. M’he deixat de dir que mirall també prové del llatí arcaic specere del que deriven speculum (espill) i una miríade de paraules (aspecte, espectre, especular, respecte, expectativa, perspectiva, retrospectiva). Van al pèl pels propòsits d’evasió i recreació. Exemple: especular, lluny de les connotacions econòmiques de moda, representa examinar o pensar quelcom, donar tombs a les coses per confegir, tard o d’hora, els punyeters articles que inoculo al diari que vostè té a les mans. ¿I què me’n diuen dels mots expectativa, perspectiva i retrospectiva? ¿Com concebre, sense ells, l’escriptura periodística? 
Quan porto hores dins el cau, envoltada de música i llibres, elucubrant articles, crec que és una forma estranya de passar per la vida. No entraré en valoracions. M’apresso a reblar que darrere l’espill és inútil abocar allò de la madrastra de la Blancaneus: “Mirall, mirallet, ¿quina és la més bella?” Darrere l’espill ningú no respon. T’has de buscar la vida. D’això va l’article. Malfia’t dels miralls. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: