Lleida
8 - 14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 novembre 2018

De tapa en tapa i pico perquè em toca



El diumenge em va venir de gust recórrer algun dels 61 establiments d’hostaleria lleidatans que, sota el concepte Food Explorers, es van sumar a la quarta edició de la Ruta de la Tapa que es va dur a terme del 7 al 10 i del 14 al 17 de juny. Entre tapa i tapa, per allò de combinar teca i cultura, m’entretenia mirant als aparadors de les llibreries les tapes o cobertes amb que eren servides les novetats bibliogràfiques...  
Parafrasejant Pessoa, si llegir o degustar, és somniar de la mà d’un altre, gràcies a la imaginació poètica de l’il·lustrador o el xef de torn les “tapes” faciliten el camí al lector i al degustador. ¿Qui, tot mirant l’aparador d’una llibreria, no s’ha sentit seduït visualment per la tapa d’un llibre i ha entrat a comprar-lo? ¿Qui no ha ensalivat amb les fotos i els ingredients de les tapes exhibides a l’opuscle publicitari de la Ruta i li ha faltat temps per acudir a l’establiment de torn? Al capdavall, però, només són estratègies de mercat, on no importa tant el producte, que també, sinó l’univers imaginari que rodeja aquest producte. Insisteixo, cada tapa d’un llibre o gastronòmica és un univers que està fet del somni de l’il·lustrador o del xef que esdevé “l’estrella del show” i es defineix pel seu rol d’innovador. De vegades, el que val de la seva feina no són tant les necessitats del consumidor, sinó la creació d’un esdeveniment atractiu per al mercat...
Torno als “qui”. ¿Qui, en endinsar-se en el llibre que l’ha seduït per la coberta, no li ha caigut de les mans perquè la historia que explica és infumable? ¿Qui, en degustar la tapa que li prometia mil i un sabors, no li ha semblat que s’empassava un rave? No siguis negativa Marisa, admet que algunes de les tapes que vas picar no eren fum de sabatots i responien a la voluntat del xef Joan Pozuelo, assessor dels cuiners, de mostrar les tendències emergents que barregen la millor cuina tradicional amb la de fusió. D’acord! El que no és de rebut, però, és que alguns dels establiments als que vaig acudir, o estaven tancats o no tenien la tapa a punt. No vaig girar cua perquè em significo per gaudir d’una paciència oriental. Així que, tot aplicant allò de l’inspirar-expirar: Ohmmm!, en vaig buscar uns altres...
Quant a les tapes dels llibres, ¿qui s’atreviria a blasmar davant dels espectaculars dissenys de genteta com Benjamin Lacombe, Quint Buchholz, Chema Madoz o Ana Juan? Amb semblants tapes t’empasses el que sigui. Malgrat tot, sempre tindré present que les històries que m’emocionen o el plats que em fan flipar, no són a la tapa, sinó a l’interior d’un bon llibre o restaurant.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: