Lleida
11 - 22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 octubre 2018

Els follets sabaters esdevenen llibreters



“Aquesta tarda, tot passejant, m’endinso en el bosc de carrers del centre històric sense adornar-me’n que enfosqueix. Comença a plovisquejar. La llum càlida del portal del que sembla un vell magatzem m’atreu i penso que serà un bon aixopluc. “La sabateria”, avisa el rètol que presideix l’entrada. -Ves per on, de passada compraré unes botes d’aigua- em dic -Com no te les pintis a l’oli, ho tens clar!- afegeixo en veure que el que m’envolta no són capses de sabates, sinó muntanyes de llibres antics. -Jo que donava la tarda per perduda!- No sé quan de temps ressegueixo els lloms d’aquells vells i bells exemplars, a l’encalç de petites joies. Allí on la meva intuïció no arriba, ho fan els consells de la fetillera que s’ha empescat tan peculiar santuari. En sortir de la llibreria amb els meus tresors, descobreixo que damunt d’una d’aquelles piles de llibres rosegats pel temps, sobresurt, com un nen palplantat, un exemplar d’ “Els follets sabaters”. Un formó minúscul apuntala el seu precari equilibri. Desvariejo o els follets, de la coberta estant, em  piquen l’ullet? Somric i surto a la nit.”  Mira tu, m’acabo de treure de la màniga un relat de dues-centes paraules que inclou l’expressió “com un nen palplantat”, seguint les condicions que requereix el “Primer concurs de microrelats” en català, castellà i aranès, convocat per la llibreria “La sabateria” (Lluís Besa, 3). Demà a les 19 hores, s’acaba el termini. Potser encara sóc a temps de presentar-lo. Ah, no! Els relats han de ser inèdits i, si vostè l’està llegint, me l’acaben de publicar. Que hi farem! La propera vegada el trametré d’amagatotis dins un sobre. Ara com ara, no puc fer altra cosa que felicitar l’Estefania Reñé per la iniciativa que culmina tot un seguit d’activitats que ha dut a terme a “La sabateria”, insòlit rètol que ret un doble homenatge al treball artesà: el dels llibres amb encant i el d’un sabater amb qui la llibretera es creuava a diari. Fent honor al significat del seu nom d’origen grec, stefanos, victoriosa o coratjosa i també la ben coronada, és a dir, amb dos ovaris, l’Estefania manté el seu somni de tenir i gestionar (el 7 d’abril va fer l’any de la inauguració de “La sabateria”) una llibreria lluny de convencionalismes: “Aquest projecte no el vaig engegar per estar muntada al dòlar, sinó per ser feliç i perquè vull que la gent ho sigui a l’estar-hi. M’agrada que la gent vingui a gaudir de l’espai, de la música i dels llibres”, diu la llibretera. Doncs el projecte ja és una esplèndida realitat. Com deia el gran Will, estem fets de la matèria dels somnis. Per molts anys!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: