Lleida
10 - 21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

14 novembre 2018

Em resisteixo a baixar...



No m’ho puc creure! Me’n vaig, com aquell qui diu dos dies a muntanya, i quan he de tornar al Clot m’assabenten que m’han canviat els testos del barri, alhora que els testaferros de la Paeria. M’he quedat sense Àngel Ros, que d’alcalde crònic s’ha transformat en ambaixador amateur. Em sento abandonada. ¡Quants Tarde, querido teníem per davant, senyor alcalde! Els punyeters rumors apuntaven que el fervorós catolicisme de l’Àngel Ros el beatificava al Vaticà, fent d’escolanet del Papa Francisco. Ara s’haurà d’acontentar agenollant-se al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell andorrana. Malpensada com sóc, no trago que l’Àngel Ros s’hagi desterrat en una jubilació política de duralex. Des del pic Comapedrosa espiarà el moment oportú per abraonar-se damunt la seva estimada Lleida i rescatar el seu setial municipal. ¿Que no? ¡M’hi jugo el sou de LA MAÑANA! 
El meu contacte m’informa que el reserva Fèlix Larrosa ha guanyat perquè jugarà al centre de la defensa, en la posició que ocupa Gerard Piqué, central que, com Larrosa, igual xuta amb la cama dreta que amb l’esquerra. També perquè a l’aparell d’un partit masclista, això de la disparitat en femení plural PedroSanchezista els deu sonar a la Cavalcada de les Valquíries. Ells sabran. Pel que no passo, és que l’alcalde reserva Larrosa pretengui convertir Lleida en un circuit Fórmula U de Bicicletes muntades per brètols sense carnet de conduir cívicament. Però això, si acabo baixant de la muntanya, ho deixo aparcat... 
Deia que em resisteixo a baixar de la muntanya, o de la figuera, perquè se’m fa costa amunt adaptar-me, altra vegada al Teatre de l’Absurd que vindica la realitat sociopolítica de la Ciutat de Lleida. El fumut del cas és que les fatídiques ideologies, sí, com sona, ens encerclen dins un avorrit corral de gallines, insípid de tan retòric, que reclama a crits una guineu que devori els ous. Són les nicieses més o menys ilergetes, catalanetes. Més clar: baixar de les prístines serralades aragoneses em precipita a comprendre que tornar mai no és rescabalar allò que encara no havíem oblidat. M’està sortint un article opac, poruc, com quan mires la banyera freda sense ganes de ficar-t’hi...
Em resisteixo a baixar perquè em fa mandra reprendre les rutines de cada setembre, i que, per no variar, l’Ajuntament de Lleida segueixi a mans d’un altre home. Ignoro si la Montse Mínguez, lloctinenta de l’Àngel Ros, ho faria millor o pitjor que el turístic Larrosa. Mai no ho sabrem. Una cosa sí que és certa: les dones que l’alcalde Ros ha tingut a la vora, oi Montse Minguez?, no han tingut via lliure.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: