Lleida
-1 - 11° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 desembre 2017

¡Escatxigant poesia sota la boira! Oh, la là!!



“És un honor participar en el restabliment del Festival Internacional de Poesia de Lleida, que escatxigarà de poesia la ciutat”, deixa anar amb la seva habitual desimboltura, a tocar de cursileria populista, la Laura Borràs, mainadera de literatura comparada i, alhora, amb temps lliure per exercir de presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, l’ITV lingüística per poder circular per les autopistes i carreteres de la catalana terra, sense que els Mossos no et multin. Confesso que això d’escatxigar Lleida a base de poesia amb només quatre dies, em sembla tan ridícul com voler reflotar el Titànic que era Barcelona amb la piragua de Saül Craviotto, mentre que, alhora, cuina una cassola de tros. A la Borràs li passa el que a molts analfabets il·lustrats: confonen art amb cultura, i cultura amb agricultura...
Quan la Borràs diu restabliment, ¿vol dir que el malalt ja s’ha curat? ¿O que s’ha tornat a establir? Vull creure que aquest festival, com la República de les Lletres que és, tingui més corda que la República del (gens) flamenc Puigdemont. Més afinat, i poètic, ha estat el nostre senyor alcalde, Àngel Ros, que al programa del Festival Internacional de Poesia Un present més ample, es posa líric, despullant una veta literària que desdiu del seu acreditat perfil de tecnòcrata coca-cola. Clar que els anys passen. Al que anava, l’alcalde escriu, entre altres coses, això: “Les lletres i, molt especialment, la poesia, inspiren, doncs, una part important de la cultura a Lleida aquest novembre, el mes on, d’altra banda, acostuma a entrar en escena un personatge ben propi de la nostra terra, i literari i poètic com pocs, la boira”. He dit que els anys van passant, però la fotografia de l’Àngel Ros que encapçala el programa de l’alcalde ho desmenteix. Se’l veu esvelt, fresc, seràficament seductor com el retrat de Dorian Gray...
Tornem a la realitat. El restablert Festival de Poesia lleidatà i Internacional que saluda la Borràs, és el frankenstein del Mahalta i Destí: poesia? Cal preguntar-se qui dirigeix el restablert festival. Sense massa publicitat, la Paeria ha fitxat un ianqui catalanitzat, el Donald Sam Abrams, cal suposar que apadrinat per la escatxigant Laura Borràs. Ignoro si els Txema Martínez, Xavier Macià, Àngels Marzo i l’Olimp ilergeta emèrit han donat el seu plàcet. Mecàtxis! Gairebé m’oblido de l’altre director del restablert festival. L’Anton Not, la torna, periodista, crec recordar d’aquest diari, també amb temps lliure per definir amb paraules allò indefinible. Una direcció bicèfala. Que duri i no sigui esquizoide. Sé d’una ciutat molt lluny d’aquí... 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field