Lleida
17 - 33° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 agost 2018

Frankenstein és ben viu



La Criatura creada pel doctor Víctor Frankenstein compleix dos-cents anys de vida. Millor dit, es celebra el bicentenari de la publicació de la novel·la Frankenstein, o el modern Prometeu. Amb només divuit anys, l’escriptora proto-feminista anglesa Mary Shelley donava a llum un dels mites literaris més universals i influents, a l’hora que retratava l’ego infinit dels homes de la seva generació en la figura del doctor. Ho va fer a Villa Diodati (Suïssa), un casalot entranyable ran el llac de Ginebra, al que havia estat convidada per Lord Byron per passar-hi les vacances amb el seu marit, el poeta Percy Shelley, la seva germanastra Claire Clairmont, amant de Byron, i el metge John Polidori...
Aquell estiu va ser fred i humit i els cinc amics han de recloure’s a la mansió. Amb tot, romàntics, se les prometien felices en aquell espai idíl·lic que els permetia (qual a les gabriels i rovires) defugir els desencontres amb la societat londinenca que havien deixat enrere. Però la cosa esdevingué de malson (ull viu, polítiques a la fuga, que el paradís escollit i el llac de ginebra no se us pugin al cap). La negror de tres dies afavoriria evocacions sinistres. Per contrarestar terrors, Byron incità els seus amics a relatar històries fantasmagòriques a la vora del foc. Allò de vèncer la por amb la por. Així, de l’anima turmentada de Mary Shelley pels fantasmes de la maternitat i la mort (la seva mare mor al part i ella mateixa perdria una filla al poc de néixer), va sorgir Frankenstein...
L’innocent i càndid personatge, la Criatura, monstre confegit a base de retalls de cadàvers pel visionari doctor Frankenstein i que responia al seu somni de crear vida de la matèria inert, aviat es veu abandonada pel seu creador. És el que té jugar a déu o bruixot. Per tant, s’ha de buscar la vida, cada cop més monstruosa, pel seu compte. I el cinema se la fa seva. James Whale la reviscola a Frankenstein l’any 1931. Després vindrien seqüeles immillorables: La novia de Frankenstein, amb que la Universal va saber munyir el fenomen. Com ho va fer la Hammer britànica, fins arribar a El jovencito Frankenstein o a El espíritu de la colmena i una llarga llista de títols fins l’infinit, que frankensteinitzen una manera d’entendre la realitat i recrear-la...
En el pròleg de la novel·la (Editorial Mateu, 1971), la Shelley se senya en salut, “Esta historia me sedujo por lo nuevo de las situaciones que podria llegar a provocar, puesto que otorga a la imaginación la posibilidad de adentrarse en las pasiones humanas”. Posats a imaginar, aixequi vostè el cap: ¿quants frankensteins veu?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: