Lleida
0 - 11° C (sol)
97% 26 km/h

17 gener 2018

Iaies de bon any, galàctiques i hiperactives



Superada l’estimulant ressaca del dia de Reis, i deixant l’espai necessari a la meva néta perquè gaudeixi i paeixi l’allau de regals (això de la bogeria regaladora d’aquestes dates ens ho hauríem de fer mirar), enfilo un nou any de relació amb ella, fidel al meu rol de galàctica, hiperactiva i superconnectada iaia. Sí, sí, iaia!, tal com sona. Les més exquisides, aquelles que no acaben d’acceptar la condició a que les relega el fet de tenir néts, troben la paraula iaia, o àvia, gairebé una paraulota i es fan cridar pel seu nom o el canvien per un eufemisme. A mi, quan no fabulo móns imaginaris, m’agrada dir les coses pel seu nom, i iaia, ja m’està bé. Aquí acaben, però, les similituds amb el que la parauleta implicava fins fa pocs anys...
Avui, que la nostàlgia no ens està permesa perquè els anys passen precipitadament i anem esperitades per no perdre el tren de l’era cibernètica, les iaies d’aquí i ara som exemple del triomf sobre el temps i les etiquetes. A banda que anem vestides i pentinades amb una aire més jove, res a veure amb les àvies abillades de negre, el cabell recollit amb una castanyeta, que pràcticament mai no havien treballat fora de casa (tot i que molt a dins) i que entregaven els darrers anys de la seva vida als néts (emmarquin el que acabo de dir dins una postal en sèpia o en les pàgines d’un conte clàssic, i tindran la imatge al complet). Som legió les iaies dinàmiques, actives, rebels que no excloem la relació amb els més joves, que treballem, llegim, anem al cine, al teatre, conferències, viatges... Que estem més presents en la vida, vaja! En el meu cas, també a través d’aquests articles...
Tot plegat, no ens priva de treure temps de sota les pedres per seguir fent de nexe amb les famílies o per dedicar-lo als néts. I no parlo només d’exercir de guarderia i de dur-los al parc a berenar (que per això estan les àvies, segons que diu alguna filla fora d’ona). Parlo d’ajudar-los a conciliar situacions i d’aportar-los la nostra experiència que no resta, sinó que afegeix llibertat i ens permet distanciar-nos de les coses, veure-les sense atabalaments i una nova comprensió a l’hora de compartir amb ells rialles, pors, misteris, sorpreses, penes i fins avorriments... 
Els deixo, vull aprofitar el temps que queda per barrinar quines activitats farem plegades amb la néta les dues tardes que seguirem compartint durant l’any que tot just comença, perquè el temps és or i el meu cabell està molt lluny de voler ser de plata. Ho evitaré ni que sigui amb l’ajut dels excel·lents tints de la meva perruquera. Oh yeah!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: