Lleida
4-18° C (sol)
97% 26 km/h

24 novembre 2017

IEI, romàntica biblioteca iniciàtica



No vaig posar el peus en una biblioteca fins que vaig fer els quinze juliols. Abans no m’havia calgut. L’extensa biblioteca paterna satisfeia la meva curiositat pel món dels llibres. En iniciar els estudis de Magisteri, els treballs d’investigació em van dur cap a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Entrar-hi va ser com penetrar un temple. Llegir per descobrir em provocava un plaer orgàsmic que per sempre més no he deixat de practicar. Fins ara, malgrat la Viquipèdia, buscar informació en una biblioteca per parir un llibre o un article, em procura tan plaer com escriure’ls. Del desig a la seva consumació, deia Oscar Wilde...
La reobertura oficial de la remodelada biblioteca de l’IEI, em va dur a visitar-la després d’anys, en un recorregut nostàlgic. Tot i la remodelació, la biblioteca conserva el sabor assistencial que li ve per estar construïda en la primera planta del medieval Hospital de Santa Maria. La discreta presència d’uns ordinadors al fons de la sala, senyal de la progressiva adaptació a les tecnologies de la informació i la comunicació, no li resten gens d’aquell encant medieval. Si llegir comporta aïllar-se del món per endinsar-nos en un altre d’imaginari que de vegades s’imposa a la mateixa vida, llegir i investigar en una biblioteca com la de l’IEI suposava, suposa, enclaustrar-te per fer-ho lluny del brogit urbà. Les bigues de fusta, els vitralls, prestatges, taules, llums, tot i que infinitíssimament més humils, em remeten a la Bodleian Library (Bodley pels anglesos), biblioteca universitària d’Oxford que, entre altres afers mundanals, servia d’escenari a la biblioteca de Hogwarts en la recreació cinematogràfica de Harry Potter i la pedra filosofal. Tanco els ulls (és un dir, sinó l’hòstia serà de campionat!) i em deixo anar. ¿Qui sap si alguna de les portes secretes d’aquesta hospitalària biblioteca lleidatana no em transportarà als seus màgics móns paral·lels? O millor. Em poso en la pell d’Umberto Eco i deixo que se m’imposi la imatge del monjo assassinat en una biblioteca que feria la imaginació de l’autor inspirant-li El nom de la rosa, magnífica crònica d’una recerca. ¿Què seria d’una novel·la sense la descripció de l’ambient on es desenvolupa la història? ¿El Butlletí Oficial de la Província de Lleida?...
Insisteixo: llegir comporta estar sola. Amb els amics es pot anar al cinema, al teatre, a un concert o a un restaurant, però no es va a la biblioteca amb la penya. O sí. Va haver-hi un temps que un grup d’amigues compartíem amb tant de gust el plaer per a la investigació (¡quina conya, Toña!), que del “Quedem a l’Indibil i...”, vam passar al “Quedem a la biblio de l’IEI”. De totes les vivències que aquesta visita a la biblioteca em remou, les més tendres, perdonin-me, són nostàlgiques: el record de les mirades furtives, silencis i sospirs que em provocava la presència d’un atractiu desconegut assegut a l’altre costat de la taula on estudiava, o ho feia veure, consultes assenyades. Mirades, silencis i sospirs, sempre embolcallats de misteri, que, tenint sort, em farien més desitjada que la Juliette Gréco. Era una de les maneres de lligar de l’època...
L’Abigail i la Silvia, sacerdotesses actuals de la Biblioteca, m’acullen alegres recordant vells temps. Engrescades amb la remodelació, volen convertir la Biblioteca en l’Oracle de Delfos de la documentació local i comarcal. En la inauguració, Joan Reñé, convergent i, per tant, president de la Diputació, destacava la tasca de l’IEI en el món de la (agri)cultura lleidatana, on la Biblioteca “és un dels elements més simbòlics”. Així, ¿tocava inaugurar la remodelació amb la vídua de Pau Casals? Sense menystenir la dama ¿no hauria estat més escaient convidar la premi Nobel Elfriede Jelinek? ¡O al Bob Dylan! ¿Serà que l’alcalde de Fondarella, el tal Joan Reñé, està renyit amb l’ambició?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field