Lleida
17 - 32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 agost 2018

La lluna al claustre, o al cove



Sempre m’han seduït els claustres. Passejar-hi, asseure-m’hi, fotografiar-los, em comporta tant o més plaer que fer el mateix en un bell entorn natural. De ben petita jugava a cuinetes fent servir els murets entre pilastra i pilastra del claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. Vivia a la vora i, en aquell temps, encara no era un lloc amb rendibilitat turística i s’hi podia accedir sempre que volies sense pagar. Més endavant, l’haver de recórrer, analitzar i descriure diferents claustres per a investigacions artístiques i literàries, em servia d’excusa per fer-hi estada moltes més hores de les que m’havia fixat. Això sí, sempre sola. ¿Com fer-te’l teu i gaudir de la seva pau, sinó? Per això, malgrat la seva voluntat contemplativa, em sorprèn l’activitat Nits de lluna plena al claustre patrocinada pel Consorci del Turó de la Seu Vella, previ abonament de 2 euros, “de 21 a 24 hores, perquè poetes, astrònoms, noctàmbuls o malenconiosos trobin un lloc de gaudi o reflexió”. Ja hi som! I de les enamorades, i dels carrinclons, i dels banquers, i de les kellys, i dels licantrops, què, eh?...   
Obro un parèntesi erudit. Claustre, del llatí claustrum derivat de claudere (tancar), ens remet a un espai clos de l’època medieval,  mític per l’evocació de solitud i paradís: en l’imaginari religiós medieval, l’Edèn per excel·lència és el jardí aïllat a l’interior de catedrals i monestirs, envoltat per un claustre. Semblant configuració arquitectònica romànica o gòtica protegeix l’espiritualitat, tot afavorint la simbologia del paradís umbilical en contrast amb l’atrafegat món exterior. Tanco parèntesi....
Es pot entendre molt bé que per rendibilitzar econòmicament el “Monumento Nacional” (cent anys ja de la seva declaració), el Consorci del Turó s’inventi parides amb gasosa. Perquè voler conciliar “solitud i multitud”, és com voler barrejar l’aigua i l’oli. Una mostra més de les contradiccions flagrants en què cauen els gestors públics quan confonen “administrar” amb “optimitzar” i “rendibilitzar”. Al capdavall, el quid de la qüestió potser només respongui a “conservar”, verb transitiu que cal saber declinar: jo tinc cura que una cosa no sigui alterada o destruïda, nosaltres tenim cura que... Veig a LA MAÑANA (30 maig 2018), la fotografia d’una multitud amb el braços enlairats al claustre de la lluna plena. ¿Era el de la Seu o el de la Mesquita Vella? Per evitar aquestes aglomeracions, als monestirs grecs de Meteora l’accés és reduït: quinze persones. Això, o la lluna al cove, amb l’udol delerós del llunàtic licantrop. Amén. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: