Lleida
17 - 32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 agost 2018

La Rambla de Ferran no fa calaix...



...malgrat estar envaïda per les entitats bancàries més afavorides del país. L’Onze de Setembre, perdó, l’Onze de Maig (ja és mania amb els onzes, no?), Festa Gran de la metròpolis lleidatana, vaig anar a parar a la Rambla de Ferran per combregar l’obligat vermut de Festa Major. La barreja d’escopinyes i olives baixen coll avall, tranquil·les i picants, fins que se’m travessen: un escamot complet de la Guàrdia Urbana, grua inclosa, s’enduu i multa un parell de vehicles estacionats (in)correctament a tocar de Correus. ¿Quina Festa Major és aquesta que persegueix la ciutadania que vol atansar-se a les ofrenes de Sant Anastasi al centre de la ciutat i se la castiga amb eficiència recaptatòria?, vaig rumiar mentre el vermut es feia fonedís. Com sempre passa en aquesta vida interconnectada que sobrevisc, contrastava nostàlgies per ressuscitar experiències. ¿Te’n recordes quan Fernando (això de Ferran va venir amb la Transició) quan Fernando era l’artèria cosmopolita, el rovell de l’ou del poble gran que sempre ha estat Lleida?...       
Què se n’ha fet d’aquella rambla on havies de fer cua per trobar taula on fer el vermut? Descalçar-te havent passejat quilòmetres, rambla amunt, rambla avall per poder flirtejar, tot fent caigudes d’ulls, amb els homenets que ens creuàvem. M’està sortint un article retro. És el que té tota festa major. Sobretot si abans t’has passejat, com vaig fer, passant revista al parc automobilístic lleidatà polidament vintage que vaig trobar aparcat al començament de la rambla: Rolls-Royce, Hispano-Suiza, Ford, Citröen, Triumpf, Packard, Jaguar, BMW, Minis, Seat 600, automòbils més que venerables, dignes de rodar pel·lícules de gàngsters de l’època de la Llei Seca, anys 20, a la desèrtica Rambla de Ferran d’avui, quan la posta de sol cau a les cinc de la tarda, no pas a les set, a les vuit o a les nou de la nit. Sí, sí. Perquè a partir de les cinc, la rambla és morta...
És l’opinió generalitzada dels empresaris d’hostaleria que operen al passeig pel que fa a una rambla arramblada, oblidada, en benefici de la Zona Alta, és a dir, Ricard Viñes enllà. Tot apunta a que el remei miraculós per reviscolar la Rambla de Ferran i els carrers adjacents, passa per instal·lar l’errabund Museu Morera dins l’antipàtic edifici de l’antiga Audiència Provincial. Tinc el meus dubtes que el Museu atrapi més visitants amb la nova ubicació. Quan li vaig preguntar al propietari on vaig vermutar què li semblava el Morera, va posar cara de pòquer.  Morera? Jo no sóc un cuc, va afegir.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: