Lleida
18 - 34° C (sol)
97% 26 km/h

21 agost 2018

Tot tensant l’ARCO



Aquest dimecres el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, acollia les 24 fotografies desenfocades que la galerista alemanya Helga de Alvear havia posat a la venda al seu stand d’ARCO, supermercat de l’Art Contemporani,  i que va despenjar per problemàtiques, secundant el que el director d’IFEMA (Institució Ferial de Madrid) li havia suggerit. Justicier, l’arc democràtic contra la censura va tensar ARCO posant-lo a parir. Emulant la tensió emocional i mediàtica del moment, vaig estar un tres i no res de sortir al terrat a sorollar cassoles i onejar bufandes vermelles, les autèntiques icones revolucionàries prêt-à-porter de tota la vida progre. Stop! El Pepito Grillo de capçalera que mai no descansa, em va xiuxiuejar, ¿què tenen a veure la suposada censura ideològica amb la prosaica llei del mercat? ¿Perds de vista que ARCO és una fira comercial? ¡Qui paga mana, maca!... Crec que algun malintencionat confon mesura amb censura. Oportunisme amb interès comercial. Ho sé. Em poso en un jardí. El correcte, per a molts, és no passar-se enllà de la tanca qüestionant debats sobre llibertats artístiques o d’expressió. I ¿per què no de consum? La pròpia De Alvear diu que ella el que vol és vendre. Per cert, quan vaig al súper del barri, aquell que diu que t’estima, si no trobo el producte que desitjo i em diuen que l’han retirat perquè és problemàtic i em sento frustrada, ¿puc dir que algú ha censurat, es a dir, desbarrat, barrant el pas a que una servidora pugui fruir i gaudir d’allò que desitjo?...  Així, i des del punt de vista de consumidora, m’excita comprovar com el consorci del Museu, entre ells l’excel·lentíssima Diputació Provincial de Lleida, hagin flirtejat amb Tatxo Benet per acollir les fotos despenjades a ARCO i adquirides pel multimilionari lleidatà. Viure per veure: fa tot just 10 anys que aquesta mateixa Diputació, aleshores presidida per Jaume Gilabert, capitost d’Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida, censurava l’artista Carles Santos de Vinaròs per la seva exposició Crits de Crist al Crist de Crits, obligant-lo a despenjar les imatges que havia instal·lat. “Cal retirar les 30 obres pel seu caràcter eròtic i religiós alhora”, sostenia el factòtum Gilabert sense gens de mà esquerra. A dia d’avui, el convergent Joan Reñé, un altre capitost d’una Diputació Provinciana, perd el cul per acollir un grapat de fotografies políticament desenfocades. Per tant, es tensa l’arc perquè els idiotes amb poder disparin la fletxa de l’estupidesa: tot déu es baralla per exposar-les. Però del misteriós influx de l’estupidesa en parlaré en el proper article. Arrivederci



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: