Lleida
20 - 35° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 juliol 2018

Trair les tradicions? ¡Sant Jordi a la vista!



Els grecs del temps d’Aristòtil i Pericles ho tenien clar i mediterrani: hi ha una societat dels morts que controla la dels vius. Vint-i-cinc segles després, les coses segueixen tradicionalment igual, pam amunt pam avall. Tradicional és allò antic que passa de mares i pares a fills i filles. Etimològicament, tradició ve del llatí tradere, entregar. Ve a ser com una herència familiar sense haver de pagar impostos. Aquesta Setmana Santa, les banderes de les institucions militars onejaven a mitja asta en dol per la mort de Jesucrist. Preguntada per què un Estat aconfessional com és l’espanyol rendia tribut a una religió, la ministra de Defensa, Ma. Dolores de Cospedal, ho justificava: “Es la tradición secular de los ejércitos”. Amb la tradició hem topat, diria el cavaller Don Quijote al seu escuder Sancho Panza. Tradició és el “¡Sésamo, ábrete!”, que tanca boques crítiques. Parlant del Quixot, és a dir, de Don Miguel de Cervantes y Saavedra, dilluns vinent toca una altra Diada del Llibre i la Rosa, de Sant Jordi i el Drac. Socors!!
Vagi d’entrada que m’estimo un munt els llibreters i les llibreteres. Una mica menys els editors per allò de la hipotecada propietat intel·lectual. He escrit i, amenaço, continuo escrivint llibres. Vull dir que la tradició dicta que l’escriptor treballa amb i per l’editor. Punt. Al que anava. Hi ha tradicions que foren i que ja no són, com també tradicions que encara són, però que ja no haurien de ser o seguir essent. Malgrat el joc de paraules, la reflexió vol qüestionar la samfaina de tòpics haguts i per haver sobre la discriminació sexista, en clau tradicional, per a la Diada de Sant Jordi i el Drac: la dona obsequia un llibre l’home, l’home ofrena una rosa la dona. Interpretacions plausibles: que tot i sabent llegir, l’home no llegeix; que sabent llegir, la dona és un “florero”. O que la dona instrueix l’home, qui, agraït, li ofereix una rosa amorosa. També que el Drac, quan llegeix, no es cruspeix donzelles, i mentrestant aquestes li encasten la rosa espinosa al bell mig del monumental prepuci. En fi...
Per tant, ¿trair les tradicions? Enunciada així la proposta sona fort. ¿Què tal si dilluns vinent nosaltres regalem un kit jardiner al company perquè planti floretes, i que just abans de dormir, el Sherezado ens llegeixi uns capítols de Les mil i una nits? Això i que els baronívols braços tatuats de la CUP i adlàters, els autoanomenats Comitès en Defensa de la República, signin manuals de resistència activa a les capitalistes paradetes de llibres i roses. Passi-ho bé i fins l’any vinent!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: