Lleida
19 - 35° C (sol)
97% 26 km/h

24 juny 2018

Rebel·lió al corral!



Portem dies que el galliner està en pic de guerra. Vull dir que les gallines estem fins més amunt de la cresta de com la guineu respecta més els galls que a nosaltres, que som les que ponem els ous. Deixo a la perspicàcia del lector descodificar les claus d’aquesta faula animal. Qui és qui. No entraré en debats estèrils de qui és primer, l’ou o la gallina? En qualsevol cas, la gallineta ha dit que no, ¡visca la revolució!, que cantava l’independentista Lluís Llach allà pels 70’s. Per cert, ¿què se n’ha fet del cantamanyanes de Verges? No ens desviéssim, però, de la qüestió capital. El galliner està que trina, a picotejar els ous...
La cancellera alemanya Angela Merkel, la british primera ministra Theresa May, les podemites alcaldesses Manuela Carmena i Ada Colau, la ciutadana Inés Arrimadas vencedora de les eleccions catalanes del 21D, Marta Rovira defenestrada per la masclista Esquerra Republicana, totes elles, malgrat diferències ideològiques i existencials, tenen dues coses en comú: 1) Que els falta pràctica en la batalla sense quarter contra l’arrogant Fal·locràcia; i 2) Que són dones, persones obligades a prendre consciència de la seva condició social i política, i fer-ne causa comuna. És el que deia l’actriu anglesa Helen Mirren en el discurs a la Universitat de Tulane a Nova Orleans (El País 26/5/17), “En todos los paises que he visitado, desde Suecia hasta Uganda, de Singapur a Malí, me he dado cuenta de que cuando se respeta a las mujeres y se les da libertad para cumplir sus sueños y ambiciones, la vida mejora para todo el mundo. No me definia como feminista hasta hace poco, pero siempre habia vivido como tal”... 
Les darreres en saltar del galliner, han estat les periodistes franceses de Le Parisien, Ouest-France, La Provence, denunciant l’escassa presència de dones al capdavant dels òrgans directius, així com l’abismal diferència pel que fa als sous. Serà cosa de cacofonies empresarials més o menys perverses, però, ¿per què quan dic sous em sona a ous al bany maria? Mentrestant, si aixeco el caparró del teclat, la meva críptica cambra es transmuta en aquelles golfes temps ha, quan encara somniava desperta. Així que, per enèsima vegada, goso preguntar, i que sigui el que la mare de déu vulgui: ¿Quantes directores ha tingut aquest diari que vostè té a les mans al llarg dels seus prolífics 80 anys de vida? ¿Quantes alcaldesses ha tingut Lleida? ¿Quantes presidentes de la Diputació Provincial? I obrint l’espectre: ¿N’hi ha prou amb exercir de comediantes abrandades vestint de negre o esgrimint ventalls vermells? S’imposa, doncs, una rebel·lió al corral.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: