Lleida
8 - 14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 novembre 2018

La cara i la creu



Sóc de vacances fora de Lleida, amic, i m’estic perdent uns dies mogudets a la política local, em diuen. En tot cas, tinc la sensació que dec aquest #foradelloc no a l’ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra si no a qui ha estat el darrer alcalde. D’ell, i amb ell, vaig escriure el llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors), en un moment en el qual –tot i les discrepàncies– podíem compartir una visió ideològica de la ciutat i la nació amb molts nexes comuns. Després va començar a jugar amb les paraules i els conceptes, en aquella època que el vaig batejar com el príncep equilibrista. Qualsevol mirada enrere que fem ara està condicionada pels primers fets que s’et planten a la memòria, i són els arbres plens de creus dels dos darrers anys que amaguen el bosc amb moltes cares dels dotze anteriors. Antoni Siurana, vist en perspectiva ara, guanya molt respecte d’allò que vam dir d’ell quan va marxar, apuntes... El dia a dia ens domina, i en l’època de les xarxes socials és l’últim tuit trending topic el que guanya la batalla del relat. Els periodistes en actiu –i no és cap excusa– vivim condicionats per la portada de demà i ens és molt complicat –i tampoc no tenim espai suficient– intentar fer un balanç objectiu. No ha estat mal alcalde, però li ha sobrat un mandat.  És dimarts, començo la setmana amb el mòbil desconnectat:)



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: