Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 novembre 2017

La selva i la cadira



Li diuen post-veritat, però jo continuo anomenant-li mentida o post-mentida, amiga. Perquè l’únic valor que té respecte d’abans és que les xarxes socials fan eternes en el temps les falsedats que –desmentides o no– construeixen relats que es volen disfressar de verídics. Vivim en una selva informativa i a costa del Procés català aquesta encara té la protecció del secret d’Estat, tal i com ha estat declarada la ignominiosa operació político-policial de l’1-O. Que el PP ho faci gràcies a la mateixa llei per la qual el PSOE va protegir al seu dia el GAL és només un polsim de realitat d’Estat. Que impunement s’hagi fabricat una falsa declaració de Carme Forcadell davant el jutge és només un granet de sorra del desert de la veritat. Que alguns consellers ara reconeguin que les estructures de la República no estaven preparades és només un arbre més d’aquesta espessa selva enganyosa. No ens podem creure a ningú, et lamentes... Ni molt menys! Hem de saber destriar el gra de la palla. Moltes vegades m’he quedat sol defensat que no tots els polítics són iguals, i ho continuaré fent. Un exemple és l’alcalde trànsfuga de Gimenells. Després d’escalar dins del PSC –entre el silenci còmplice dels seus companys a cada barrabassada que deia– ara ha descobert la seva ànima popular. Tot per la cadira. És dimarts, comencem la setmana;)



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field