Lleida
-1 - 11° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 desembre 2017

Al descobert



Fa relativament poc, tot i que massa aviat a criteri d’alguns, vaig començar a interessar-me pel món del maquillatge. D’ençà que vaig fer-ho, vaig decidir prendre-me’l com un joc, una manera d’expressar-me. Així, el maquillatge ha anat dibuixant formes i ombres en el meu rostre, sempre en funció del meu estat d’ànim. Si em ve de gust, em maquillo i si, per contra, no estic inspirada per fer-ho, em deixo la cara al descobert. Senzill. A banda d’això, he anat rebent comentaris de persones properes —algunes potser massa, pel meu gust—. “Te’n poses per manca de seguretat” i “al natural estàs millor” han estat les sentències menys originals. D’altra banda, fa uns dies vaig decidir compartir una foto en què apareixia mig nua, ni a tall de denúncia, ni per manifestar res en concret, sinó per la mateixa raó que de vegades les meves parpelles duen color, i d’altres no: perquè em venia de gust. Tot i que foren menys els agosarats i ho feren d’una manera més subtil, també vaig rebre comentaris al respecte. “Jo estic a favor de les llibertats però, i si te la veuen a casa?”. Sóc de les que creu que hi ha més mentides abans del però que després, i no acostumo a respondre res que se suavitzi en forma de pregunta. El més curiós de la situació, però, és que en la imatge no duia maquillatge, i no hi va haver ningú que em qüestionés pel meu rostre que, com el meu cos, lluïa al descobert.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field