Lleida
10 - 21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

14 novembre 2018

Paciència



Vuit del matí d’un dilluns. S’obren les portes del CAP i la cinquantena de persones que tenen cita per a una extracció de sang es dirigeixen a la sala d’espera, i precisament –encara que molta gent no ho entengui– per fer això: esperar. La cosa és senzilla: surt una infermera i va cridant la gent pel seu nom i, a més, l’indica cap a on s’ha de dirigir. Doncs bé, aquell dia i sembla que sempre és així, cada cop que sortia la infermera, abans que pogués obrir la boca, ja se li tiraven a sobre una dotzena de persones fent-li mil preguntes totes alhora. “Ja us cridarem, ja us cridarem”, repetia, i així ho feia quan la gent es calmava. No hi havia cap problema: “en tal, posi’s en aquesta cua, en tal altre, en aquesta…”. Sembla, doncs, que la maleïda impaciència s’ha apoderat de la gent, que ho vol tot de seguida, sense tenir en compte que els altres també hi són i tenen els mateixos drets. I on no hauria de ser així és en la sanitat, on cal que tinguem cura dels professionals, que prou bé que ho fan tenint en compte els mitjans de què disposen. Ara, però, els metges han perdut la paciència i han convocat una vaga. Certament, a ningú no li falten motius per perdre la paciència –només cal llegir els diaris–, però quan necessitem els serveis de la sanitat pública hauríem de provar de ser –mai millor dit– pacients.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: