Lleida
10 - 21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

14 novembre 2018

La Llei de l'Horta



Al voltant del 205 aC Lleida va ser dominada pels romans i durant els inicis de la nostra era, en època de l’emperador August, ja és considerada una ciutat romana amb el nom d’Ilerda. Els romans van introduir a la nostra cultura una organització basada en lleis i normatives que ens han influenciat fins a l’actualitat. El passat 25 d’octubre de 2018 el Parlament de Catalunya va aprovar la tramitació de la nova llei d’espais agraris. Una necessitat social i econòmica per recuperar el camp català i fomentar tot el seu potencial de producció. La nova llei promocionarà eines de protecció legal a la menystinguda activitat agrària, especialment pel que fa a la pressió urbanística, i alhora proposa gestionar millor l’entorn rural amb totes les seves especificitats. Sembla una llei feta per l’Horta però com en tot caldrà veure si queda en paper mullat o si es dota de pressupost i accions efectives en defensa del món rural arrelat al territori.
Un dels aspectes que la consellera Teresa Jordà va posar en relleu és el d’oferir seguretat jurídica als productors agraris que en moltes ocasions han patit les conseqüències de la pressió urbanística i altres perjudicis que han limitat la seva producció. La consellera també va tenir un especial record per la ponentina consellera Meritxell Serret, que actualment està a l’exili i que des de la conselleria va activar aquesta tramitació congelada més tard per l’aplicació del famós 155.
Ara la llei ha entrat literalment “al forn”, s’ha d’aprovar en quatre o cinc mesos i el debat està obert. Les finalitats de la llei presentada especifiquen literalment que té com a prioritats: “la preservació i la protecció dels espais agraris, entès en primer lloc, com un factor de producció d’aliments, així com d’altres productes (béns i serveis)i, en segon lloc, com un element de conservació de la cultura, la biodiversitat i els diferents ecosistemes naturals que són la base del desenvolupament sostenible que ajuda a garantir la salut i el benestar dels humans, animals i plantes, i mantenir la diversitat biològica”. M’agrada especialment aquesta darrera referència a la cultura però en aquest cas m’agradaria matisar que s’hauria de parlar d’agrocultura. En la seva tramitació alguns partits van demanar dotar la llei de pressupost per fer-la viable i també van demanar que aquesta sigui un pas endavant per preservar el camp de les macroindústries alimentàries que no estan compromeses amb el territori. L’Horta, de sempre, ha sigut una terra gestionada per empreses agràries familiars i per cooperatives del camp. Aquesta realitat ens protegeix dels latifundistes que, moltes vegades, no procuren ni qualitat ni sostenibilitat. Per aquest motiu els consumidors han d’ajudar a premiar aquest esforç en els productes de proximitat. Perquè cal recordar aquella frase de “Som el que mengem!”, tots sabem que el primer indicador de salut és l’alimentació i per això menjar bé és el primer benefici que hem d’ajudar a conscienciar al nostre país.
Citaré tres exemples d’aportacions de la nova llei. En l’article 18 del títol quart es parla d’infraestructures que suposin una primera transformació i venda directa del producte agrari. Més endavant, en el títol cinquè sobre activitat agrària periurbana es proposa protegir l’activitat agrària davant la forta pressió urbanística. I en el títol sisè s’intenta posar en ordre els terrenys en desús per reactivar la seva capacitat productiva. Són orientacions dirigides a protegir però també a dinamitzar i aquesta és bona notícia. Per altra banda, l’article 8 del segon capítol, preveu que es redacti un Pla Territorial Agrari a nivell català però obre la porta que es pugui crear un pla agrari específic per a zones amb particularitats, segons la llei, l’Horta podria tenir el seu propi pla regulador. Ho haurem de posar sobre la taula per enfocar-nos a mesures de creixement.
Per això animo al DAAM (antic DARP) i a la Paeria a mirar l’Horta amb ulls d’oportunitat real i a buscar-hi més complicitats per potenciar-la. Ens toca fer ben visible l’Horta, és un dels tresors de la ciutat i l’hem d’ensenyar des d’una visió de qualitat productiva i agrocultural, on segur que tindrà oportunitats en la transformació de nous productes, en el tema de venda directa i en l’agroturisme. En la llei es proposa assessorar productors i promoure el sector. Aquí les administracions poden fomentar iniciatives com la creació d’obradors per experimentar amb la conservació de productes del camp, el canvi de varietats productives, la transformació de productes deshidratats i altres apostes innovadores on també s’hi pot implicar la UdL (ETSEA-Agrònoms); tothom que aporti serà benvingut perquè és un repte que si surt bé pot dinamitzar positivament l’economia lleidatana. Com deia l’escriptor León Daudí, “només és capaç de realitzar un somni aquell que, quan arriba l’hora, sap estar despert”. Estiguem alerta, estiguem desperts perquè l’Horta s’ho mereix. Per tot això, demanem accions clares de part de les Administracions perquè com deien antigament a pagès, “val més una arengada damunt del pa que un colom a volar”. És un moment decisiu i tots haurem de treballar plegats i amb tota la complicitat del món per fer que aquesta llei la puguem fer nostra i anomenar-la com a la Llei de l’Horta.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: