Lleida
-2 - 12° C (sol)
97% 26 km/h

23 febrer 2018

Arengades



Les arengades no estan de moda. Trobar un bar que en puguis gaudir durant un clàssic esmorzar de forquilla i ganivet, s’ha convertit a Lleida en gairebé una missió impossible. Hi ha llocs que et proposen, com a alternativa, sardines de la costa a la brasa, que tot i que tenen una aparença similar, el gust s’allunya de l’autèntica i salada arengada de casco. L’arengada és un record de la meva infància, quan era un nen esprimatxat i desganat, i que quan ma padrina –vivíem tots junts, amb la besàvia inclosa– em preguntava què em venia de gust i li deia que, potser, una arengada, corria fins a la Pesca Salada o el Mercat del Pla per satisfer el desig d’un nen capriciós. L’arengada me la menjava crua o cuita, però aquesta segona opció era la que més m’acostumava a agradar i la flaire que arribava de la cuina econòmica, mentre el peix crepitava durant uns segons per l’efecte del foc viu, és inesborrable. No en va, els olfactius són els sentits més poderosos de la infància. L’altre dia, en un bar de Seròs vaig veure arengades –de veritat– i em van assegurar que les feien a la brasa. Llavors no em donava temps –el bon ritual implica triar-la molt bé i sense pressa, per aprofitar la seva escassa i exquisida carn–, però aviat hi aniré per reviure aquells gustos i olors en blanc i negre. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: