Lleida
3-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 novembre 2017

44 roses, 44 Jèssiques



Jéssica. Per sí sol aquest nom no els dirà res. Correspon a la darrera víctima per violència de gènere a Espanya. Tenia només 28 anys i va perdre la vida a mans de la seva exparella. Va rebre 5 impactes de bala per part del seu exnòvio dimecres a les portes de l’escola on estudia el fill que tenien en comú, a Elda. El menor és ara orfe. El seu pare, després de cometre el crim, va empotrar el cotxe de la mare contra el centre escolar morint a causa del xoc. La víctima havia denunciat l’assassí. Tenia una ordre d’allunyament que havia incomplert i, tot i tornar-ho a denunciar, el jutge el va deixar en llibertat malgrat que, en aquests casos, la llei contempla empresonar l’agressor pel perill que representa per a la víctima. Però no ho va fer. El magistrat li va otorgar la llibertat necessària per a dur a terme el pla més tràgic possible. Des de totes les administracions s’insta a denunciar i tornar a denunciar, tant com calgui. Però, realment serveix? La Jéssica va fer tot el que podia fer per poder seguir vivint. I ja són 44 Jèssiques enguany. 44 les dones amb què el sistema ha fracasat a Espanya. La protecció de l’Estat ha fallat. 44 vides robades. 44 roses més. 44 víctimes més d’un sistema que sembla seguir i no canviar. Elles sempre perden. Ho perden tot. Però no són les úniques. Els seus fills està clar que també perden, igual o més que elles.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field